Skip to content

L’esport humanista (Guillem Turró)

A la Pobla de Mafumet. Inici de la pretemporada de la Pobloa, filial del Nàstic. Primer entrenament. Agafar jugadors variats i sobretot, l'entrenador, Kiko Ramírez, que és nou.

A la Pobla de Mafumet. Inici de la pretemporada de la Pobloa, filial del Nàstic. Primer entrenament. Agafar jugadors variats i sobretot, l’entrenador, Kiko Ramírez, que és nou.

L’esport és alguna cosa molt més important que un espectacle audiovisual en què els esportistes són mers productors de resultats quantitatius (rècords). No ens hem de conformar amb un model esportiu en què els cracs mundials són icones mediàtiques que serveixen per promocionar marques comercials. És imprescindible reivindicar les possibilitats ètiques i formatives de l’esport. Sostinc que l’esport no es pot desvincular de la moral i de l’educació, que cal descobrir i implementar el seu potencial axiològic. L’esport ens pot ajudar a reconciliar-nos amb la grandesa humana. Això ho aconseguirem amb valors com l’esperit competitiu (autosuperació), l’esperit lúdic, el coratge, l’esforç, la perseverança, la disciplina, la paciència, la salut psicofísica, l’alegria, la humilitat, la confiança, la justícia, el respecte, la cooperació i la solidaritat.

Resulta indiscutible que l’esport és només un aspecte de la vida, la qual ens pot oferir realitats molt més rellevants o interessants. Soc conscient que existeixen problemes socials, polítics o econòmics més transcendents. No desconec el perill que suposa que l’esport abandoni la seva condició lúdica, que sigui colonitzat i instrumentalitzat pels poders polítics o econòmics fins a convertir-se en un assumpte d’una rellevància desorbitada. Com ens deia el mestre Cagigal, un dels factors que confereix valor humanístic a l’esport és el seu caràcter secundari. Però això no obsta que pugui contribuir a donar més sentit a la nostra vida. L’esportista és un aprenent moral, perquè mitjançant la seva praxi es podrà enriquir amb grans lliçons existencials.

Llegir l’article sencer a L’Esportiu 9/1/2017

Trobar un error és trobar un tresor (Roger Saladich)

A la Pobla de Mafumet. Inici de la pretemporada de la Pobloa, filial del Nàstic. Primer entrenament. Agafar jugadors variats i sobretot, l'entrenador, Kiko Ramírez, que és nou.

A la Pobla de Mafumet. Inici de la pretemporada de la Pobloa, filial del Nàstic. Primer entrenament. Agafar jugadors variats i sobretot, l’entrenador, Kiko Ramírez, que és nou.

Moltes vegades ens lamentem perquè les coses no ens surten bé, perquè no hem obtingut el resultat que volíem, perquè no hem guanyat l’últim partit…

En situacions d’aquestes intentem buscar solucions, remeis… perquè no ens torni a passar. En aquest procés hi ha una fase que consisteix a trobar què és el que no ha funcionat, què és el que ha fallat… intentem identificar els errors.

Molta gent sap trobar coses que no funcionen, especialment si no han sortit bé. Concretament en el món de l’esport, siguem professionals, amateurs o aficionats, veiem coses que no han funcionat i cada entrenador és capaç de veure molts errors en la derrota del seu equip: si en futbol no s’ha pressionat a dalt, si en tennis el revés no ha funcionat, si en rugbi les melés no s’han guanyat…

És relativament fàcil trobar errors, el que realment és difícil és veure l’error.

Llegir l’article sencer a L’Esportiu 25/12/2016

0

L’Eric Medina Quevedo (Alumni CAFE 2014 i Màster Universitari en Gestió d’Organitzacions i Projectes Esportius Sport Management) s’ha incorporat recentment com a coordinador general a Diverjoc, una entitat dedicada a oferir serveis educatius a les escoles. Les seves responsabilitats es concreten en la gestió, el seguiment i avaluació dels projectes educatius extraescolars de cadascun dels clients, en la selecció i coordinació de monitors i tècnics extraescolars, en la comunicació amb tots els agents implicats pel bon desenvolupament de les activitats i en el contacte comercial i fidelització de nous clients.
La vida de l’Eric ha estat molt lligada al món del bàsquet, 22 anys com a jugador i 10 anys com a entrenador, a més disposa d’una àmplia experiència professional com a monitor i tècnic esportiu. De la seva trajectòria professional destaca la seva col.laboració al Club Tennis Barcino, donant suport a la gestió de projectes, a l’escola Garbiñe com a responsable de multiesport i iniciació al bàsquet i al AE Sant Andreu de Natzaret, com a coordinador d’activitats esportives.
L’Eric comparteix la reflexió següent: “Tinc la sort de treballar en allò que realment m’agrada i m’interessa”, i insisteix en els valors de la perseverança, l’esforç continuat, el compromís personal i l’actitud proactiva. “Es tracta de no parar, obrir portes i contínuament lluitar pels teus projectes.”.

 

MATERIALS DESESTABILITZADORS: APLICACIONS PRÀCTIQUES EN L’ENTRENAMENT ESPORTIU, LA SALUT I L’ALT RENDIMENT

JOAN AGUILERA CASTELLS.  Estudiant del Màster en Entrenament Esportiu, Activitat Física i Salut. Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-Universitat Ramon Llull

Paraules clau: inestabilitat, readaptació, pertorbació, core training, equilibri

La realitat actual de l’entrenament esportiu no es pot entendre sense desenvolupar tasques on els nostres esportistes realitzin exercicis amb una alta transferència a les accions de joc. Per assolir aquest objectiu molt sovint s’introdueixen els materials desestabilitzadors (MD). Tant en l’àmbit del fitness com de l’alt rendiment trobem un ampli ventall de MD com el Swiss Ball, el BOSU®, el Stability Disc, el Wobble Board i els dispositius de suspensió. No obstant, tot i la seva gran utilització en l’entrenament, sabem que estem entrenant i quina és la càrrega del MD en el nostre esportista?

agui1

Figura 1. Superfícies desestabilitzadores i treball en suspensió

Font: Elaboració pròpia

 

Tipus de materials desestabilitzadors

Abans de dissenyar una tasca on volem utilitzar un MD hem de saber que els podem classificar com a superfícies desestabilitzadores (SD) o com a treball en suspensió (Figura 2). La SD pot ser tova o mòbil com un BOSU® o rígida com un T-Bow®, sense obviar que a més pot ser plana o irregular (Heredia et al., 2011). Tanmateix, aquesta SD es pot presentar com a pertorbació provocada per una vibració mecànica. Per altra banda, el treball en suspensió està constituït per dos tirants units a un mateix punt d’anclatge i en els seus extrems hi trobem dos estreps (similar a les anelles). Cal destacar que alguns models inclouen politges per augmentar la inestabilitat produïda pel dispositiu (Calatayud et al., 2014).

agui2Figura 2. Classificació dels materials desestabilitzadors

 

Efectes sobre el rendiment de l’esportista

Quan ja hem escollit el MD amb el que dissenyarem la tasca, hem de saber quines adaptacions provocarem en el rendiment de l’esportista. Les SD milloren l’equilibri de l’esportista en comparació amb la superfície estable. Degut a que hi ha un increment del control sensor-motor i del Read more

Marta Esteve Poisat, experta en gestió i coordinació esportiva

0La Marta Esteve Poisat (Alumni Grau de CAFE 2014 i Màster Universitari en Gestió d’Organitzacions i Projectes Esportius. Sport Management 2015) ha focalitzat la seva expertesa professional en l’àmbit de la gestió esportiva. Actualment treballa al Grup SEAE, on és coordinadora i gestora tècnica de dues instal.lacions esportives municipals (CEM Sagnier i CEM Estruch) del Prat de Llobregat. Les seves responsabilitats es concreten la coordinació dels 45 tècnics de les instal.lacions, el que suposa assumir un ampli ventall de funcions de gestió: departament de formació, cobertures, inventaris, usos, vestuaris, activitats dirigides, suport en les incidències, selecció de personal i auditories. Cal destacar que la Marta va iniciar el seu periple professional com a ballarina i professora de dansa a l’Escola d’Arts Escèniques Coco Comin. Posteriorment va ser tècnica d’activitats dirigides i de fitness a Safis Sports fins que, a partir de la seva experiència en les pràctiques universitàries a les empreses Claror i Llop Gestió, es va sentir atreta per l’àmbit de la gestió esportiva. La Marta es projecta en el futur: “Sóc una persona inquieta i polivalent i les meves aspiracions laborals en un futur són força diverses: des d’acabar sent directora d’una instal.lació esportiva a treballar en el departament de consultoria i màrqueting d’una empresa d’esports, o organitzant esdeveniments esportius, o perquè no, provar la docència o, fins i tot, emprendre un negoci”. Per últim, comparteix aquesta reflexió entorn de la seva professió: “El món de la gestió és de difícil accés, s’ha de saber ser pacient, ja que a part de formació, calen moltes hores d’aprenentatge i experiència. Això no obstant, el més important per mi és, sobretot, estimar allò que fas per així poder-ho transmetre a la resta. Encomanar salut, encomanar felicitat, encomanar vida i tot això a través d’una via: l’activitat física”.

Ús de mitges compressives com a mitjà recuperador en proves de resistència

Carles Sabadell. Estudiant del Màster d’Entrenament, Activitat Física i Salut. Facultat de Psicologia, Ciències de l’ Educació i de l’Esport-Blanquerna-URL.

Tot i ser utilitzades en el seus inicis en l’àmbit clínic com a teràpia per millorar el retorn venós amb pacients amb insuficiència venosa crònica (Hamdan, 2012), des de fa uns anys l’ús de mitges compressives en el món de l’esport és una realitat, on són utilitzades en diferents disciplines com un mitjà més per afavorir diferents factors de rendiment durant i després de l’esforç. Sembla ser que el seu ús ofereix multitud de beneficis com l’acceleració del retorn venós, creen una caiguda de la pressió osmòtica i disminueixen el grau de quimiotaxis atenuant la resposta inflamatòria i la resposta al dolor (Santos, Santos, & Alberto, 2015).

Existeix una gran varietat de formes de compressió, utilitzada per multitud d’esportistes. Les més comunes, són utilitzades en carreres a peu, triatló o ciclisme a les extremitats inferiors en forma de mitjons fins a l’alçada dels genolls o com a complement des del turmell fins al genoll (Sperlich, Born, Sperlich, & Holmberg, 2013).

a

Un dels factors clau en el rendiment és la recuperació, especialment en disciplines de llarga duració o curses per etapes amb alt component metabòlic, on els esportistes busquen optimitzar al màxim el d’any muscular produït per l’esforç. Recentment el d’any muscular s’ha definit com una de les causes més determinants en la disminució del rendiment muscular en atletisme, ciclisme i triatló (Del Coso et al., 2014), ja que causa d’anys a l’estructura de la fibra muscular i afecta negativament a la capacitat del múscul per generar força.

Tot i que la recuperació està influenciada per varis factors que es veuen afectats en funció de variables com la competició, el sexe, la forma física, la nutrició, etc., és molt important el manteniment muscular i sanguini dels diversos aminoàcids que formen part de l’estructura, ja que la recuperació de la fatiga depèn dels processos de síntesi proteica (Terrados, Padilla & Mora, 2004). El d’any muscular produït per l’exercici genera greus d’anys a nivell de sarcolemma, túbuls T i miofibril·les, representats en l’alliberament de proteïnes musculars (Mioglobina i Creatina quinasa (CK)) en el torrent sanguini (Schiff, MacSearraigh, & Kallmeyer, 1978). Tot i no poder determinar amb exactitud la magnitud del d’any, es tracta dels marcadors més directes i específics. Read more

Nou Grau en Gestió Esportiva !!

00El passat dia 23 de maig el Consejo de Universidades del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte va verificar el pla d’estudis del nou Grau en Gestió Esportiva. Amb aquesta aprovació, el nou grau s’incorpora ja a l’oferta educativa de Blanquerna per al curs 2017-18
Aquesta titulació s’ha dissenyat per donar una resposta de qualitat a l’exigència creixent del sector esportiu de professionals capacitatsespecíficament per a la gestió d’equipaments, organitzacions i projectes de qualsevol índole, fruit de l’àmplia penetració i arrelament de l’esport en la societat.

Contents dels nostres projectes d’Aprenentatge Servei!

0El professor Enric M. Sebastiani ha participat al APS(U)7 – Congreso de la Red Universitaria Española de Aprendizaje-Servicio a Santiago de Compostela en representació de l’equip de professors del seminari de Fonaments Pedagògics de l’Educació Física i del Moviment 3r Grau de CAFE, per presentar els diferents projectes d’Aprenentatge Servei que els estudiants duen a terme, en l’esmentat mòdul, amb diferents col.lectius i entitats: nens en situació d’exclusió social, malalts d’Alzheimer, centres penitenciaris d’adults i de menors, persones amb discapacitat física o psicològica, etc.

Aquests projectes d’APS fa cinc anys que s’estan duent a terme, amb una gran valoració per part de les entitats i dels seus usuaris, dels estudiants i del professorat participants.

Aquesta experiència, que ha estat presentada en diferents congressos nacionals i internacionals i properament serà recollida en una publicació, considerem que respòn al paper que la universitat ha de tenir a la nostra societat, com un agent actiu, participatiu, compromès, proactiu i present a diferents projectes i iniciatives socials.

Cal agraïr a totes les institucions i centres que han treballat amb nosaltres, i que han permès als nostres estudiants que aprenguin a travès d’una activitat autèntica i compromesa, a la vegada que fan un servei a les seves necessitats. I agraïr, de forma orgullosa, a tots els estudiants que hi han participat, per la seva serietat, el seu compromís, el seu treball, la seva implicació, dedicació, empatia…

Tots/es ens en sentim molt orgullosos.