Skip to content

L’activitat física i esport a les presons, en bones mans (Enric M. Sebastiani i David Ballester)

Enric Sebastiani

Enric Sebastiani

Des de l’any 2010, amb la implementació del programa ARC d’activitat física i esport als centres penitenciaris, es desenvolupen diferents programes d’educació física, activitat física i esport a les presons catalanes, amb orientacions recreatives, competitives, educatives i saludables, malgrat que es prioritza la conjunció de les dues darreres.

L’objectiu principal d’aquest programa és garantir als interns dels centres penitenciaris el dret a una pràctica física i esportiva adequada a les seves necessitats i disposar d’un pla d’actuació específic per al desenvolupament de les pràctiques esportives a cada centre penitenciari de Catalunya, consensuat amb el Servei de Rehabilitació de la direcció general, que homogeneïtzi la intervenció dels professionals als diferents centres.

En aquest sentit es pretén introduir programes de millora social i educativa dels interns mitjançant la pràctica esportiva i l’exercici físic; vincular l’esport i l’activitat física com a eina de reinserció i rehabilitació; evitar el sedentarisme i les malalties i patologies associades estimulant la motricitat dels interns i internes; implementar hàbits esportius i de salut en la població penitenciària; educar en valors a través de la pràctica esportiva: afany de superació, integració, treball en equip, respecte, cooperació…; i, sobretot, preparar la població penitenciària per a la vida en llibertat.

Actualment, el programa compta amb 34 tècnics esportius, i la majoria (80%) són llicenciats o graduats en ciències de l’activitat física i de l’esport. Es tracta d’un col·lectiu ben preparat, inquiet i sensible amb la seva missió dins dels centres: millorar la qualitat de vida de la població interna a través de l’activitat física i l’esport, consolidant hàbits saludables per a la rehabilitació i reinserció de les persones. Malgrat això, ells mateixos identifiquen les seves pròpies necessitats i planifiquen i organitzen activitats de formació continuada a partir del coneixement i l’expertesa que acumulen.

Tal vegada, amb el suport de les federacions esportives i de l’Escola Catalana de l’Esport, proporcionen recursos perquè els interns puguin accedir a la formació esportiva reglada.

La tasca duta a terme per aquests tècnics esportius és una de les més valorades pels interns i la que mobilitza un major nombre de població penitenciària dins les activitats que ofereixen els centres diàriament. En aquest sentit, i dins la població en règim ordinari existent (8.344 interns i internes repartits en 9 centres, dels quals 1.600 no accedeixen a les instal·lacions esportives dels centres penitenciaris ja que estan en medi obert) podem dir que més d’un 50% de la població penitenciària participa mensualment de les activitats programades en l’àrea esportiva.

Dins l’oferta destaquen l’àmplia diversitat d’activitats i esports, tant col·lectius com individuals, així com l’intent d’adaptar l’oferta a grups poblacionals amb perfils diferents (dones, joves, adults amb edat avançada, amb problemàtica de consum, amb trastorn mental, etcètera) on es fa imprescindible realitzar una avaluació inicial i seguiment de la millora de l’intern en funció dels objectius plantejats.

Entre aquestes activitats destaquen el futbol sala, l’handbol, el voleibol, el bàsquet, l’activitat física amb suport musical, el ioga, l’spinning, el fitnes, la musculació, els entrenaments metabòlics d’alta intensitat (crossfithiit), el condicionament físic, els esports de raqueta, l’atletisme (running), la natació i la dansa…

També participen amb força assiduïtat en trobades esportives amb l’objectiu que l’esport contribueixi a normalitzar comportaments desitjables i a socialitzar conductes favorables dels interns i s’organitzen moltes activitats alineades amb aquest objectiu, com ara uns Jocs Olímpics Penitenciaris, cada quatre anys, coincidint amb els JJOO (amb la finalitat de reviure l’esperit olímpic i els valors associats tradicionalment a l’esport des dels seus orígens); o bé, col·laborant amb la comunitat acadèmica universitària mitjançant convenis en els quals, seguint la metodologia d’Aprenentatge Servei (Aps), i a través de l’activitat física cooperativa on l’alumnat interactua amb el col·lectiu penitenciari (organitzant jornades lúdiques esportives, programes d’intervenció específics, xerrades, taules rodones, etcètera).

Sens dubte, com així s’entén des de la direcció general de Centres Penitenciaris, i des de l’evidència del treball diari dels tècnics, cal seguir apostant per programes d’educació física, esport i arts escèniques com a eines privilegiades de treball amb els interns i les internes dels centres penitenciaris. Tenen una gran acceptació i aporten unes condicions magnífiques per treballar els valors, els hàbits, l’acceptació de les normes, la relació positiva amb els altres, el coneixement, acceptació i la cura d’un mateix i dels altres, la gestió de les emocions… aspectes que, tant dins com fora, ens ajuden a relacionar-nos millor amb nosaltres i amb el món que ens envolta.

Estem en bones mans. Cal seguir reflexionant i treballant en aquesta línia i generar condicions i propostes esportives, artístiques i culturals de qualitat que, de ben segur, provoquen, trasbalsen, arrosseguen, ensenyen, emocionen, interpel·len i que, en definitiva, fan créixer tots els que hi participen.

Llegeix l’article complet al diari (08/08/2018)

Comments are closed.