Skip to content

Periodització i distribució de la intensitat en corredors de mitja i llarga distància

SANDRA ESCOLÀ CASAS. Estudiant del Màster en Entrenament Esportiu, Activitat Física i Salut. Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-Universitat Ramon Llull
Paraules clau: entrenament de resistència, zones d’entrenament, periodització, llarga distància.

Entrenament de resistència

L’entrenament de resistència implica la graduació de la intensitat, durada i freqüència de les sessions d’entrenament. Al llarg dels anys han estat descrites diferents zones d’entrenament determinades pels factors fisiològics: llindar làctic i ventilatori, percentatge d’absorció d’oxigen màxim (% VO2max) i pulsacions cardíaques màximes (% LPM), juntament amb factors tant subjectius com objectius de cada sessió o escales d’esforç percebut (RPE-Borg Scale).
Actualment hi ha multitud de formes per distribuir la intensitat. Tot i així, les tres més reconegudes són les següents (Figures 1-3):

  1. Sistema Piramidal Tradicional: 80% en zona 1, 20% en Zones 2 i 3. (Kenneally M, 2018)


2. Sistema d’Entrenament Polaritzat: 80% en zona 1, 20% a Zona 3. (Kenneally M, 2018)
3. Sistema d’Entrenament per Llindars:> 20% a Zona 2. (Kenneally M, 2018)

Read more

Pot ser el Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat en adults un avantatge per la pràctica de l’esport?

David Dols Serrate. Estudiant del Màster en Entrenament Esportiu, Activitat Física i Salut. Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport, Blanquerna-Universitat Ramon Llull. Curs acadèmic 2018-2019

Paraules clau: TDAH, ADHD, dopamina, adults, esport

El Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH), de l’anglès Attention Deficit/Hyperactivity Disorder (ADHD), ja fa temps que se sap que no és tan sols cosa de nens, sinó que també pot ser-ho d’adults. El que encara no està prou estesa, és la idea que el TDAH no té per què resultar exclusivament un desavantatge, sinó que també podria suposar alhora una sèrie de potencials avantatges, sobretot en el cas concret dels esportistes adults.

 

Fa temps que s’han anat publicant estudis sobre els beneficis que la pràctica de l’esport aporta als TDAH, però només en els darrers anys n’han començat a aparèixer defensant els potencials beneficis que el TDAH pot suposar en la pràctica de l’esport. Què hi ha de cert en això?

Fig. 1. Michael Phelps, guanyador en natació de 28 medalles en els Jocs Olímpics de 2004 a 2016 i 33 medalles en els Campionats del món de 2001 a 2011. Recuperat de https://www.newshub.co.nz/home/sport/2016/08/video-phelps-claims-record-22nd-olympic-gold-medal.html

  1. TDAH

L’American Psychiatric Association (APA), en el Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, Fifth Edition (DSM-5), defineix el TDAH com a un trastorn neurològic que es caracteritza per uns patrons persistents d’inatenció i/o d’hiperactivitat/impulsivitat inconsistents amb l’edat o nivell de desenvolupament de la persona, els quals la incapaciten o dificulten de mantenir l’atenció, concentració i autocontrol normals, cosa que afecta negativament les seves activitats socials, acadèmiques i/o laborals (APA, 2013).

 

El DSM-5 puntualitza que la presentació del TDAH pot ser combinada, predominant de falta d’atenció o d’hiperactivitat/impulsivitat, en estat de remissió parcial o no, d’intensitat lleu, moderada o alta i, el que és més important, afectar també l’adultesa. S’estima que la prevalença del TDAH en la infantesa oscil·la entorn del 5% i que, aproximadament, un 65% dels menors TDAH segueixen manifestant els símptomes en l’adultesa (Banaschewski et al., 2017).

 

Són nombrosos els estudis que confirmen l’existència no tan sols del TDAH d’adults, sinó també les seves característiques específiques (Hong, Park, Cho & Park, 2017; Luo, Weibman, Halperin & Li, 2019). Estudis recents (Bonvicini, Faraone & Scassellati, 2018) diferencien el child ADHD (cADHD), o TDAH infantil, de l’adult ADHD (aADHD), o TDAH adult, a partir de les vies etiològiques pròpies de cada franja: els gens dopaminèrgics SLC6A3, DRD4 i MAOA estarien associats específicament al TDAH infantil, mentre que el MAOB ho estaria al TDAH adult.

 

Històricament, però, el TDAH, anomenat així per primera vegada en el DSM-III-R (APA, 1987), sempre s’havia anat entenent com un problema només de nens. De fet, el primer estudi científic documentat (Still, 2006/1902) descriu les greus deficiències d’atenció i la irrefrenable activitat impulsiva i emocional d’uns nois en edat escolar, sans i de capacitat intel·lectual normal, anomalia que va considerar un defecte de control moral.

 

Aquí començaria la llarga història d’estigmatització dels TDAH a l’escola: nens que destorben i als quals durant molt de temps se’ls va aplicar només teràpies repressives, clíniques o farmacològiques. Tot va seguir igual fins que el 1986 l’APA crea la Division 47, actualment denominada Society for Sport, Exercise and Performance Psychology, i alhora van aparèixer els primers especialistes en adults TDAH (Wender, 1995).

 

L’esport, finalment, havia començat a ser considerat beneficiós pels TDAH i, alhora, el TDAH mateix havia deixat de ser tan sols cosa de nens condemnats al fracàs.

Read more

Les lesions d’espatlla en el rugbi. Es poden prevenir?

CRISTINA BATCHELLI VIDAL. Estudiant del Màster d’Entrenament Esportiu, Activitat Física i Salut. Facultat de Psicologia, Ciències de la Educació i l’Esport Blanquerna-Universitat Ramon Llull.

Paraules clau: shoulder, injuries, rugby, pain, prevention.

Introducció

El rugbi és un esport d’equip de contacte. El joc és físicament intens en el qual s’ha de córrer, esprintar, netejar rucks i placar, combinat amb períodes de baixa intensitat en els quals es trota o es camina. És important realitzar treball de força, potència, velocitat i resistència (MacQueen & Dexter, 2010).

Mecanismes lesius

Al ser un esport de contacte les lesions provocades per aquest són varies. El principal mecanisme lesiu és el placatge directe, seguit de caure sobre el braç. Tot i així, hi ha un 30% de casos que no està definit el mecanisme lesiu i presenten espatlla inestable amb dolor (Horsley, Fowler, & Rolf, 2013). L’estudi de Hodhody, Mackenzie, & Funk (2016) analitzava el mecanisme lesiu de 294 lesions d’espatlla. Els resultats van ser els següents: 79 lesions eren de contacte directe, 25 en el moment de realitzar la marca, 1 llançant la pilota, 3 eren lesions graduals, 8 lesions no específiques, 7 lesions de dolor notat post partit, 72 com a placador, 72 com a placat i 27 lesions de causa desconeguda. La lesió del jugador que realitza el placatge és la més comuna en nivell de joc baix. El risc de recaure també apareixia més en jugadors de categories baixes que en nivell professional. El contacte en el rugbi no es podrà canviar, per tant, controlar la freqüència de placatges durant els entrenaments i una bona tècnica de placatge pot reduir el risc de lesió d’espatlla en jugadors joves.

En la següent figura 1 trobem les lesions d’espatlla segons el mecanisme lesiu separades per posicions de joc. El color blau són els davanters (fowards) i els de color vermell són els tres quarts (backs).

Figura 1: percentatge de lesions de davanters i tres quarts en funció del mecanisme lesiu (Hodhody et al., 2016). Read more

EL PRINCIPI DE L’ESPECIFICITAT: La importància d’adaptar correctament un entrenament de manera significativa

Roger Morales Hernández.  Estudiant del Màster en Entrenament Esportiu, Activitat Física i Salut. Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna –  Universitat Ramon Llull (URL).

 

Paraules clau: especificitat, principi d’entrenament, pràctica esportiva, entrenament

 

L’essència de l’especificitat en l’entrenament s’ha tornat un principi cada cop més reconegut a la par que important. Aquest principi d’entrenament ens indica que els aspectes entrenats estan estretament relacionats amb l’impacte que provoca l’estrès en una pràctica esportiva (PE). Avui en dia és un principi bàsic alhora que fonamental per establir un entrenament i treballar una transferència que ens ajudi a augmentar el rendiment en la PE.

 

Segons l’anuari d’estadístiques esportives del 2018 del Ministeri de Cultura i Esport observem un clar augment de població activa en els últims anys. Aquests indicadors de salut ens alerten de la importància d’entrenar correctament per evitar lesions i treballar la seva prevenció. S’ha d’accentuar la importància de dos principis: el d’especificitat i el de varietat, els quals no volen dir entrenament monòton. La varietat aporta menys fatiga i més guanys físics, metabòlics, psicològics, etc.

 

Tal com esmenta Aguilar et al., (2009) quan es tenen assumides les bases de l’entrenament general, s’han de desenvolupar les condicions específiques d’acord amb les característiques peculiars de cada esport. Una càrrega és més específica quan s’assembla a la pràctica esportiva (Blázquez, 1999).

Tipus d’especificitat:

L’especificitat ajuda a focalitzar un entrenament amb la finalitat de precisar els exercicis amb la pràctica esportiva determinada. Aquesta perspectiva d’entrenament ha de ser un pilar fonamental a l’hora de dissenyar una planificació esportiva òptima i de qualitat.

Mathews i Fox (1976) determinen que els exercicis o tipus d’entrenaments específics d’un esport es tradueixen en una adaptació i una millora més ràpida. Per altra banda, Bompa (1973) ressalta que els esportistes no han d’entrenar els músculs de manera aïllada, a no ser que l’esport ho requereixi.

L’aplicació d’aquest principi de l’entrenament és la d’entrenar de la manera més similar possible a la PE. Per aquest motiu, tenim diferents especificitats per adaptar l’entrenament segons determina Gamble (2006):

Cal destacar, en primer lloc, l’especificitat metabòlica.  Fa referència quan parlem dels sistemes energètics emprats durant la PE. Si realitzem exercicis curts d’alta intensitat amb pauses llargues (2-3min) o fins a recuperar els fosfàgens, predominarà l’entrenament anaeròbic, en canvi si treballem amb sèries llargues amb pauses curtes, tenim un major efecte en el metabolisme aeròbic. Si aconseguim combinar aquests tipus d’exercicis, tindrem guanys en els dos llindars, per aquest motiu cal entrenar amb una especificitat, per produir adaptacions cardiovasculars. Així mateix coincideix el “Manual de consulta para el control y la prescripción del ejercicio” de American College of Sports Medicine (2008) que les fibres que s’entrenen en la pràctica aeròbica no són les mateixes o, no s’entrenen de la mateixa manera, que en l’entrenament anaeròbic. Cada entrenament té les seves especificitats metabòliques, ja que produeix canvis i alteracions beneficioses a l’organisme.

Un clar exemple pot ser la cursa d’un maratonià amb un percentatge de VO2màx determinat. Haurem d’entrenar de per millorar el seu percentatge perquè després pugui rendir de manera més eficient. Això no vol dir que només entreni la carrera continua.

Imatge de la Marató Vig Bay. Font: SER Galícia

Read more

XV Jornada Esport Blanquerna | La gestió de projectes esportius per al desenvolupament i la cooperació internacional

El proper dijous 29 de novembre de 2018, d’11.00 a 13.00, des dels estudis de Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport i en Gestió Esportiva de la Facultat s’ha organitzat la XV Jornada Esport Blanquerna sota el títol “La gestió de projectes esportius per al desenvolupament i la cooperació internacional“.

La jornada se celebrarà a l’Auditori de la FPCEE Blanquerna (C. Císter, 34).

Programa:

11.00 h    Salutació de benvinguda i presentació de la jornada:

Dr. Sergi Corbella, degà de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL

Sr. Gerard Figueras, Secretari General de l’Esport del Govern de la Generalitat de Catalunya

Sr. Manel Vila, Director General de Cooperació al Desenvolupament del Govern de la Generalitat de Catalunya

 

11.30 h    Taula Rodona: La Gestió de projectes esportius per al desenvolupament i la cooperació internacional

                  Moderador: Dr. Sixte Abadia, coordinador del Grau en Gestió en Gestió Esportiva de la FPCEE Blanquerna – URL

Sra. Mariona Miret, responsable de programes de la Fundació FC Barcelona

Sr. Toti Mumbrú, gerent de la Federació Catalana de Bàsquet

Sra. Yolanda Muro, responsable de l’Area d’lnnovació i Esports de la Direcció General de Cooperació al Desenvolu pament

Sra. Carla Burriel i Sra. Bet Millet, fundadores de l’Associació Drets i Ciutat. Programes de suport als refugiats i població desplaçada

 

Cloenda:

Dr. Jaume Bantulà, director del Grau en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de la Facultat

 

Jordi Morales (alumni CAFE 2008) es proclama campió del món paralímpic de tennis taula

Jordi Morales (Foto: UFEC)

Jordi Morales (Foto: UFEC)

El director tècnic i palista del Club Natació SabadellJordi Morales Garcia (Alumni CAFE 2008), s’ha proclamat campió del món paralímpic de tennis taula en la competició individual celebrada a Lasko (Eslovènia). Es tracta d’una fita històrica pel palista d’Esparreguera, que enguany afronta el seu segon curs com a entrenador i jugador del conjunt sabadellenc. És la primera vegada que Morales guanya l’or en una prova mundialista individual. I ho ha fet realitzant uns quarts de final, semifinals i final brillants. 

Podeu veure el vídeo del moment de la victòria clicant el següent enllaç.

Sergi Tintoré, alumni CAFE 2017

El Sergi Tintoré Soplon (Alumni CAFE 2017) és soci de AIR ACTIVE, una empresa esportiva d’entrenament funcional que realitza exercici físic a l’aire lliure, parcs i espais verds. Sempre ha estat vinculat al món esportiu. Va realitzar el CFGS d’AFE, posteriorment el grau en CAFE, tenint contacte amb feines relacionades amb l’esport fins que, tal com ell mateix afirma “vaig topar amb aquesta empresa a la qual vaig començar treballant i posteriorment vaig passar a ser soci, a petició de l’Anna Carmona, sòcia fundadora”.
A Air Active despleguen activitats en grup per nivells en diferents tipus d’entrenaments sempre amb una atenció personalitzada guiats per professionals de l’activitat física i l’esport.
Tot just acaben d’obrir el seu propi centre esportiu, on realitzen part dels seus entrenaments, en format grupal, personal i per parelles. Treballem per particulars, empreses i centres cívics.
Per últim, el Sergi comparteix reflexions i projectes de futur: “Personalment he tingut molta sort de la gent que m’ha envoltat en aquest gremi, a casa sempre hi ha hagut cultura de realitzar esport gaudint-lo i els professors que he tingut m’han inspirat a realitzar el mateix. Em considero un afortunat de treballar d’allò que més m’agrada i tenir un projecte comú amb la meva sòcia, on tots dos remem en la mateixa direcció amb seny i ambició. La nostra idea és expandir AIR ACTIVE per Barcelona i els seus voltants, veure el color de la nostra samarreta en espais verds”.

Reconeixement a en Rafa Nebot – FIEP Europe

En Rafael Nebot i Vilar, qui ha estat professor durant diversos anys al Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport a Blanquerna,  ha rebut aquest cap de setmana, coincidint amb el Congrés de la FIEP Europe  el Thulin Award en reconeixement al mèrit esportiu i la seva trajectòria formativa en el món de l’esport a Catalunya.

Des del Grau CAFE Blanquerna li donem l’enhorabona i el felicitem!

Inici dels Seminaris del curs 2018/2019

Una vegada iniciat el curs acadèmic, el dia 25 de setembre comencen els Seminaris de primer a quart curs i el TFG, a quart.

El seminari representa un dels trets d’identitat de la Facultat i es converteix en un espai privilegiat on un
grup d’entre 12 i 15 estudiants interactua amb un professor tutor que actua de guia i referent per
orientar i estimular els aprenentatges dels seus alumnes.
La finalitat d’aquest espai docent és afavorir la formació integral de l’estudiant en contacte amb la
realitat, per col·laborar en la construcció del perfil professional.

 

Inici del curs 2018/2019

Avui dia 12 de setembre comencen les classes al Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Espot (CAFE)  a la Facultat.

Bon inici de curs a estudiants i professorat!

Pots seguir-nos també a Twitter a @BlanquernaCAFE