Cada vegada més els mestres han de donar respostes ajustades a una diversitat complexa del seu alumnat, i aquest fet s’ha de tenir en compte en la formació inicial dels futurs docents. És imprescindible que es disposi de mestres amb les competències necessàries per respondre a les necessitats que presenten tots els alumnes. I davant d’aquesta necessitat, es planteja aquest projecte. Un projecte que pretén fer ús del Disseny universal per a l’aprenentatge no solament per reorganitzar les tasques que es plantegen des de la Facultat, sinó també per proporcionar als alumnes situacions en les quals puguin dur a la pràctica un conjunt d’estratègies metodològiques innovadores per atendre la diversitat. Es tracta d’un projecte que va adreçat principalment als estudis de segon curs del Grau en Educació Primària i que involucra directament dos mòduls (Aprenentatge i desenvolupament de la personalitat i Pràcticum I) entre el primer i segon semestre. Amb tot, es preveu que els resultats obtinguts proporcionin un aprenentatge més transversal i significatiu als alumnes, ja que l’experiència s’estendrà als altres cursos del Grau i es podrà fer un treball reflexiu i col·laboratiu amb els tutors i tutores dels diferents pràcticums.
L’Escola de Mestres Blanquerna, des d’un inici, ja es va caracteritzar per les innovacions metodològiques que va portar a la pràctica i que van servir als seus alumnes per imbuir-se d’una manera de fer que han pogut aplicar en la seva pràctica diària com a mestres. El llibre Sóc mestre, publicat amb motiu del 60è aniversari de l’Escola de Mestres, n’és un testimoniatge. Al llarg de les reflexions, s’hi entreveu la singularitat en la formació dels mestres en les diferents dècades, els canvis més significatius del sistema educatiu i les innovacions més rellevants.
El projecte que presentem, Formació inicial del mestre d’Educació Primària per a l’educació inclusiva, té com a finalitat contribuir al disseny d’un model de formació inicial del mestre en què, per una banda, es potenciïn les competències essencials que ha de tenir tot mestre per poder ser un professional actiu, propositiu i innovador en una escola inclusiva i, per l’altra, que doni resposta als nous reptes a què ha de fer front l’escola davant l’actual situació socioeducativa.
Seguidament exposem tres de les moltes raons que argumenten i justifiquen la nostra proposta. La primera fa referència a l’actual sistema educatiu obligatori, regulat per les actuals lleis (LOE, 2006; LEC, 2009, i LOMCE, 2013) i els corresponents desplegaments reglamentaris de Catalunya (ORDRE ENS/164/2016, Decret 102/2010, Resolució de l’11 de maig de 2012, Resolució ENS/1543/2013, Resolució ENS/1544/2013; Decret 119/2015; Ordre 164/2016 i Decret 150/2017), en els quals es comparteix que l’atenció educativa de tots els alumnes es regeix pel principi d’escola inclusiva i en què es proposa que els projectes educatius dels centres han de considerar els elements curriculars, metodològics i organitzatius per a la participació de tots els alumnes en els entorns escolars ordinaris, independentment de les seves condicions i capacitats. La segona es refereix a les declaracions de Cor Meijer, director de l’Agència Europea per al Desenvolupament de l’Educació de l’Alumnat amb Necessitats Educatives Especials, en la seva intervenció en la presentació a Nova York (juny, 2011) de l’informe mundial sobre discapacitat de l’OMS, en què insistia en la importància dels docents i la seva formació. Així, va emfatitzar que el docent és qui aplica els principis de l’educació inclusiva, i si no és capaç d’educar en la diversitat en un centre ordinari les bones intencions de l’educació inclusiva són estèrils. Per concloure, va afirmar que el repte per al futur és el desenvolupament de plans d’estudi i la formació dels docents per afrontar aquesta diversitat. La tercera té a veure amb les competències que ha de tenir un mestre d’una escola inclusiva. A continuació esmentem les que són més coincidents entre l’Ordre ECI/3857/2007, de 27 de desembre, per la qual s’estableixen els requisits per a la verificació dels títols universitaris oficials que habiliten per a l’exercici de la professió de Mestre en Educació Primària, i les que suggereix l’European Agency for Development in Special Needs Education pel que fa al perfil del docent que treballa en l’educació inclusiva. Les competències són les següents:
- Valorar la diversitat de l’alumnat: Identificar i planificar la resolució de situacions educatives que afecten els infants de 0-12 anys amb diferents capacitats i diferents ritmes d’aprenentatge. CE5
- Donar suport a tot l’alumnat: Dissenyar, planificar i avaluar l’activitat docent i l’aprenentatge a l’aula tenint en compte la diversitat de l’alumnat. CE48
- Treballar en equip: Aplicar estratègies per saber treballar en equip amb altres professionals de dins i fora del centre en l’atenció a cada estudiant, així com en la planificació de les seqüències d’aprenentatge i en l’organització de les situacions de treball a l’aula de l’escola de primària. CE45 Identificar experiències innovadores en educació primària i observar i valorar la importància de saber treballar en equip amb altres professionals. CE42
- Desenvolupar la dimensió professional i personal: Comprendre que la dinàmica diària en educació primària és canviant depenent de cada estudiant, grup i context socioeducatiu i saber ser flexible en l’exercici de la funció docent. CE44
En aquestes línies, i com ja s’ha exposat anteriorment, volem constatar la inquietud que des dels estudis de Magisteri de la FPCEE Blanquerna tenim per incidir en una millora de la formació inicial del mestre en la direcció del que s’ha descrit: un docent per a una escola inclusiva. Citarem alguns dels treballs més recents que ens han precedit i en els quals també han participat alguns membres d’aquest grup de recerca. Fem referència en la participació en dos projectes de millora de la qualitat docent convocats per la nostra Facultat, i que es van concedir en el curs 2008-2009 al projecte anomenat “Aprendre a la universitat en equips cooperatius” i, en el curs 2009-2010, al projecte “L’avaluació de l’aprenentatge cooperatiu a la universitat amb entorns TIC”. Disposem d’evidències com ara la publicació d’un article i la presentació de comunicacions a diferents congressos d’innovació docent universitària. També hem d’esmentar que en el curs 2010-2011, un cop iniciats els nous plans d’estudi de grau per a la formació de mestres d’educació primària, i el plantejament modular que s’ha fet des de la nostra Facultat, el professorat implicat en la docència del mòdul Aprenentatge i Desenvolupament de la Personalitat hem estat treballant i compartint la preocupació sobre com plantejar la pròpia docència perquè sigui coherent amb els principis i les competències que volem transmetre als estudiants. Partim del convenciment que mostrar i experimentar des de la mateixa docència universitària un model didàctic ajuda l’estudiant a integrar millor els coneixements i a saber-los posar a la pràctica. Aquesta és la gènesi d’aquest projecte en el qual hem volgut avançar en el plantejament fet fins ara, vinculant el mòdul Aprenentatge i Desenvolupament de la Personalitat (en el qual intervenen les assignatures de Psicologia del desenvolupament, Psicopedagogia de l’aprenentatge i de l’educació, i Diversitat, interculturalitat i educació inclusiva, conjuntament amb el mòdul del Pràcticum I (que s’imparteix al segon curs). Des d’aquests dos mòduls, volem contribuir a la formació d’un docent per a una educació inclusiva i assentar les bases formatives que puguin ser útils i aplicables a altres mòduls i matèries que s’imparteixen en el transcurs dels estudis de grau de mestre/a. Partim de la base que és tan important generar contextos educatius com oferir als estudiants oportunitats per construir coneixement, de manera autònoma i en col·laboració amb els iguals i els professionals de l’educació. Ens interessa que responguin a les necessitats que els contextos educatius reclamen i que puguin triar en cada moment els coneixements que necessiten per interpretar aquella realitat, i que disposin de les eines i dels recursos per saber donar una resposta ajustada. Lluitar per aquest fi representa, inevitablement, un canvi en els processos d’aprenentatge en el marc universitari i també escolar. Així és el repte que volem afrontar a partir d’aquest projecte d’innovació. Un projecte que es concreta, com s’ha esmentat anteriorment, en la incorporació del paradigma del Disseny universal per a l’aprenentatge (d’ara endavant DUA) en els estudis de Grau en Educació Primària. Els objectius són els següents:
- Compartir cultures pedagògiques entre el professorat universitari, de matèries i àrees diferents, i els mestres de les escoles per contribuir a la millora de la formació inicial.
- Aplicar estratègies metodològiques innovadores en el disseny dels mòduls amb un enfocament que propiciï un docent que dissenyi per a tots els alumnes, com ara en l’aplicació de propostes innovadores per a les escoles.
- Avaluar la implementació del model de formació i divulgar-ne els resultats obtinguts.
En el nostre projecte és un requisit l’assistència a les escoles, ja que permet contrastar el que s’aprèn a la Facultat, i així contribueix a la formació d’un docent reflexiu, innovador i que respongui als reptes i les necessitats que planteja l’escola del segle XXI. Així, doncs, hem pensat que una bona manera d’articular tots aquests aspectes, seria establint una vinculació entre els dos mòduls. La metodologia que cal seguir en el desplegament d’aquest projecte té diferents fases: Una fase inicial, i més immediata, que consisteix en la reorganització de les matèries dels mòduls implicats en el projecte per treballar-les des de la Facultat amb el mateix plantejament que volem que els nostres estudiants del Grau en Educació Primària integrin i apliquin a la seva pràctica docent. Una segona fase en què s’ha d’elaborar un material que faciliti al professorat i a l’estudiant el disseny d’intervencions educatives des del paradigma del DUA i del treball en grups cooperatius. En aquesta segona fase volem incorporar algun suport tecnològic que ens ajudi a compartir i a treballar amb tot el professorat de magisteri . Una tercera fase que consistirà a implementar a l’aula durant el primer i segon semestres del curs 2016/2017 el disseny metodològic interdisciplinari de les matèries dels mòduls i el treball pràctic del primer i segon semestres, i que consisteix en el disseny i l’aplicació d’una intervenció. Una quarta fase, a més llarg termini, que suposarà no tan sols la reflexió a l’entorn dels resultats obtinguts i les possibles modificacions a fer, sinó també l’anàlisi, amb el professorat d’altres cursos dels estudis de Grau en Educació Primària -i més explícitament el professor-tutor que acompanya l’estudiant en el Pràcticum II-, si hi ha canvis significatius en les intervencions didàctiques dels estudiants en relació amb cursos anteriors, fet que suposarà anar actualitzant i modificant els continguts d’aquest blog accessible.
Com ja s’ha assenyalat anteriorment, és una proposta per a segon curs, però s’ha d’estendre en els plantejaments didàctics de les matèries i mòduls de cursos superiors. Per aquesta raó, ens hem proposat la publicació d’aquest material docent mitjançant el qual es pugui oferir una proposta per treballar des d’un enfocament nou. La proposta utilitza els principis del DUA i del treball cooperatiu. Mostrarem els recursos que emprem per al disseny d’intervencions que promoguin la participació de tots els infants, basats en el DUA. També, a partir d’exemples que hàgim pogut dur a terme, il·lustrarem la qualitat educativa d’aquesta proposta. Abans però, volem fer un breu repàs a algunes idees prèvies que si bé són per tots conegudes, pensem que no està de menys compartir. Ens referim a l’evolució pel que fa a l’atenció a la diversitat que ha esdevingut en els darrers trenta anys al nostre país. Canvis de lleis, de mirades i, el més important, de paradigma pel que fa a la intervenció educativa que des de l’escola oferim a tots els alumnes, tinguin o no una discapacitat.[1]
[1] Actualment són molts els termes emprats per referir-nos a les persones amb una discapacitat. Es mereixeria tot un apartat, però tan sols volem esmentar unes idees. Una que fa referència a la darrera LLEI 13/2014, del 30 d’octubre, d’accessibilitat, aprovada pel Parlament de Catalunya, en la qual s’utilitza el terme “persones amb diversitat funcional”. No obstant això, l’articulat de la Llei manté la terminologia actual de l’Organització Mundial de la Salut (2001), de “persones amb discapacitat”, per una qüestió de seguretat jurídica i amb la voluntat de facilitar-ne la interpretació, l’aplicació i la vinculació amb altres normatives. S’entén per diversitat funcional la qualitat de funcionar de manera diversa, concepte que algunes persones i col·lectius empren per referir-se a les persones amb discapacitat, des d’un punt de vista positiu, amb la finalitat de generar un canvi de mentalitat de la societat i desbancar prejudicis que s’han arrossegat al llarg de la història. La discapacitat no s’ha d’entendre com un element limitador, sinó que cal interpretar-la com un conjunt de formes variades i heterogènies a l’hora de relacionar-se amb l’entorn. Per aquest motiu, és l’entorn el que s’ha de configurar adequadament per tal d’incloure aquesta diversitat de maneres d’interactuar perquè la capacitat de la persona deixi d’ésser l’objecte que cal canviar, sinó que ho han de ser la discriminació social i l’entorn. Aquest plantejament també és el que s’assumeix des de l’àmbit educatiu, on encara que des de les lleis educatives parlem d’alumnes amb necessitats educatives específiques de suport, alumnes amb necessitats educatives especials (LOE/LOMCE, LEC), molts autors reivindiquen de substituir-los pel de “barreres per a l’aprenentatge i la participació” (Booth i Ainscow, 2004;2011). Així, s’adopta un model social de la comprensió de les dificultats en l’aprenentatge; s’afirma que les “dificultats” no son produïdes per les deficiències o problemàtiques personals dels alumnes, sinó que és el resultat de la interacció entre els alumnes i els seus contextos, entre les persones i les polítiques, institucions, cultures i circumstàncies socials i econòmiques que afecten les seves vides.
Referències
Booth, T. & Ainscow, M. (2004). Índex per a la inclusió. Guia per a l’avaluació i millora de l’educació inclusiva. Barcelona: ICE-UB.
Booth, T. and Ainscow, M. (2011). Index for Inclusion: developing learning and participation in schools; (3rd edition). Bristol: Centre for Studies in Inclusive Education (CSIE). Traducción y adaptación para España y América Latina: Gerardo Echeita, Yolanda Muñoz, Cecilia Simón y Marta Sandoval (2015). Guía para la Educación Inclusiva: Desarrollando el aprendizaje y la participación en los centros escolares.
Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5686 – 5.8.2010 61485-61519. Recuperat http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/5686/1108859.pdf
Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària.Disponible a: <http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6900/1431926.pdf>.
DECRET 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu
inclusiu. Disponible a: <http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7477/1639866.pdf>
Ley Orgánica 2/2006 (BOE, núm. 106, 4/05/06). El text íntegre de la Llei pot ser consultat a:<http://www.mepsyd.es/mecd/gabipren/documentos/A17158-17207.pdf> [consulta: 29 de maig de 2013].
Ley Orgánica 8/2013, de 9 de diciembre, para la mejora de la calidad educativa. (BOE, núm. 295, 10/12/13). El text íntegre de la Llei pot ser consultat a:<http://www.boe.es/boe/dias/2013/12/10/pdfs/BOE-A-2013-12886.pdf> [consulta: 29 de maig de 2013].
Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’Educació. El text íntegre de la Llei pot ser consultat a: <http://www.gencat.cat/diari/5422/09190005.htm> [consulta: 29 de maig de 2013].
OMS (2001). Classificación Internacional del funcionamiento de la discapacidad y de la salud. Edita: Ministerio de Trabajo y asuntos sociales, Madrid.
OMS, B. M. (2011). Informe mundial sobre la discapacidad. OMS< http://www. who. int/disabilities/world_report/2011/es/index. html>[Consulta: ago. 2015].
ORDRE ENS/164/2016, de 14 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació en l’educació primària. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7148.
Orden ECI/3857/2007, de 27 de diciembre, por la que se establecen los requisitos para la verificación de los títulos universitarios oficiales que habiliten para el ejercicio de la profesión de Maestro en Educación Primaria. Boletín Oficial del Estado (Número: 312, 29/12/2007, Páginas: 53747-53748) Recuperado https://www.boe.es/boe/dias/2007/12/29/pdfs/A53747-53750.pdf