Annex I: Glossari
Actitud:
actitud, n f
es actitud
fr attitude
en attitude
Disposició interna d’una persona a comportar-se d’una forma consistent i persistent davant determinades situacions, objectes, fets o persones.
Nota: Les actituds, els valors i les normes formen part dels continguts del disseny curricular.
Activitat d’aprenentatge:
activitat d’aprenentatge, n f
activitat d’ensenyament-aprenentatge, n f
activitat didàctica, n f sin. compl.
tasca acadèmica, n f sin. compl.
tasca escolar, n f sin. compl.
es actividad de aprendizaje
es actividad de enseñanza-aprendizaje
es actividad didáctica
es tarea académica
es tarea escolar
fr activité d’apprentissage
fr activité d’enseignement-apprentissage
fr tâche d’apprentissage
en learning activity
en learning task
Activitat educativa planificada per un docent i proposada als alumnes amb la finalitat d’ajudar-los a desenvolupar una competència o assolir un objectiu d’aprenentatge.
Ambient o context d’aprenentatge:
ambient d’aprenentatge, n m
context d’aprenentatge, n m sin. compl.
entorn d’aprenentatge, n m sin. compl.
es ambiente de aprendizaje
es contexto de aprendizaje
es entorno de aprendizaje
fr contexte d’apprentissage
fr environnement d’apprentissage
fr milieu d’apprentissage
en learning context
en learning environment
Conjunt de circumstàncies que poden influir en l’aprenentatge, com ara l’entorn físic i social, els recursos, les tecnologies i les estratègies utilitzades.
Aprenentatge basat en l’experiència:
aprenentatge basat en l’experiència, n m
aprenentatge per l’experiència, n m sin. compl.
es aprendizaje basado en la experiencia
es aprendizaje por la experiencia
fr apprentissage par l’expérience
en experiential learning
Aprenentatge que consisteix a descobrir la millor manera d’aconseguir el resultat desitjat o la solució correcta a un problema a partir de l’experiència adquirida dins o fora d’un centre educatiu.
Aprenentatge cooperatiu:
aprenentatge cooperatiu, n m
es aprendizaje cooperativo
fr apprentissage coopératif
en cooperative learning
en CL sigla
Aprenentatge que consisteix a organitzar el grup classe en petits grups amb l’objectiu de fomentar el treball i la participació dels alumnes i aconseguir objectius comuns.
Aprenentatge per assaig i error:
aprenentatge per assaig i error, n m
es aprendizaje por ensayo y error
fr apprentissage par essais et erreurs
en trial and error learning
Aprenentatge que consisteix a resoldre un problema a partir de l’observació dels errors comesos en diferents assajos.
Aprenentatge per descobriment:
aprenentatge per descobriment, n m
es aprendizaje por descubrimiento
fr apprentissage par découverte
en learning by discovery
Aprenentatge que es produeix mitjançant un procés d’indagació activa o recerca personal de l’alumne i no mitjançant la recepció passiva de coneixements transmesos pel professor.
Aprenentatge significatiu:
aprenentatge significatiu, n m
es aprendizaje significativo
fr apprentissage signifiant
fr apprentissage significatif
en meaningful learning
Aprenentatge en què els continguts nous es relacionen amb els coneixements prèviament adquirits, de manera que queden assimilats a l’estructura cognitiva de l’alumne.
Àrea curricular:
àrea curricular, n f
àrea d’aprenentatge, n f sin. compl.
es área curricular
fr champ d’apprentissage
en curriculum area
Organització dels continguts objecte d’aprenentatge escolar des de la perspectiva d’un àmbit de coneixement o d’experiència.
Atenció a la diversitat:
atenció a la diversitat, n f
es atención a la diversidad
fr attention à la diversité
en attention to diversity
Principi educatiu relatiu a la preocupació global i a les accions específiques que pretenen donar resposta adaptada a les diferents capacitats, valors culturals, necessitats, estils cognitius i interessos que mostren els alumnes.
Autoregulació de l’aprenentatge:
autoregulació de l’aprenentatge, n f
es autorregulación del aprendizaje
fr autorégulation de l’apprentissage
en self-regulation of learning
Control i avaluació que, en un procés educatiu, fa un alumne de l’aprenentatge que rep a partir de la retroacció i d’observacions d’un professor, d’un altre alumne o d’ell mateix.
Avaluació:
avaluació, n f
es evaluación
fr évaluation
en assessment
en evaluation
Procés sistemàtic, planificat i rigorós de recollida d’informació que permet emetre un judici de valor i prendre decisions per a la millora d’un procés, un programa, una organització, etc.
Avaluació contínua:
avaluació contínua, n f
avaluació continuada, n f
avaluació formativa, n f
es evaluación continua
es evaluación formativa
fr évaluation continue
fr évaluation formative
en continuous assessment
en continuous evaluation
en formative assessment
en formative evaluation
Avaluació educativa, realitzada de forma continuada al llarg de tot el procés educatiu, que permet informar els alumnes i els professors del nivell d’aprenentatge, de les competències adquirides respecte dels objectius plantejats i de les dificultats d’aprenentatge de cada alumne.
Avaluació dels aprenentatges:
avaluació dels aprenentatges, n f
es evaluación de los aprendizajes
fr évaluation des apprentissages
en evaluation of learning
en learning assessment
Avaluació que es fa amb l’objectiu de determinar en quina mesura un alumne ha assolit uns objectius educatius determinats.
Avaluació final:
avaluació final, n f
avaluació sumatòria, n f
es evaluación final
es evaluación sumativa
fr évaluation finale
fr évaluation sommative
en summative assessment
en summative evaluation
en terminal assessment
en terminal evaluation
Avaluació educativa que es fa al final d’un procés d’aprenentatge, un programa, un curs o una unitat didàctica, que permet mesurar el grau d’assoliment dels objectius establerts.
Avaluació inicial:
avaluació inicial, n f
es evaluación inicial
fr évaluation initiale
en initial assessment
en initial evaluation
Avaluació educativa que es fa abans d’iniciar un procés d’aprenentatge, un programa, un curs o una unitat didàctica.
Bloc de contingut:
bloc de continguts, n m
bloc temàtic, n m sin. compl.
es bloque de contenido
es bloque de contenidos
es bloques temáticos
fr bloc de contenus
en block of contents
en content unit
Cadascun dels agrupaments de continguts pertanyents a una determinada àrea curricular.
Capacitat:
capacitat, n f
es capacidad
fr capacité
en ability
en capability
Aptitud que permet a una persona de reeixir en l’exercici d’una activitat determinada.
Competència:
competència, n f
es competencia
fr compétence
en competence
Manifestació de la capacitat resultant de l’ús eficaç d’un conjunt de recursos interns o externs en situacions autèntiques d’aprenentatge o en un context professional.
Competència bàsica:
competència bàsica, n f
es competencia básica
fr compétence de base
fr compétence essentielle
fr compétence fondamentale
en basic skill
en essential skill
Competència fonamental que permet l’adquisició de totes les altres competències.
Constructivisme:
constructivisme, n m
es constructivismo
fr constructivisme
en constructivism
Corrent psicopedagògic que es caracteritza pel fet d’entendre el procés d’aprenentatge humà com una articulació de construccions mentals elaborades activament per cada persona.
Contingut de l’aprenentatge:
contingut de l’aprenentatge, n m
contingut de l’ensenyament, n m
contingut didàctic, n m
es contenido de la enseñanza
es contenido del aprendizaje
es contenido didáctico
fr contenu de l’apprentissage
fr contenu de l’enseignement
en learning content
en teaching content
Conjunt de conceptes, processos, normes i habilitats seleccionats i organitzats per a formar part d’una àrea curricular segons els seus objectius generals.
Criteris d’avaluació:
criteris d’avaluació, n m pl
es criterios de evaluación
fr critères d’évaluation
en evaluation criteria
Conjunt de normes o regles de valoració que es tenen en compte a l’hora de fer una avaluació.
Currículum:
currículum, n m
es currículo
es currículum
fr curriculum
fr programme d’études
fr programme scolaire
en curriculum
Definició de les línies generals d’un procés educatiu considerant els destinataris, els objectius, els continguts culturals, les competències que s’han de desenvolupar, l’organització de les activitats educatives, els mètodes d’aprenentatge i els criteris d’avaluació.
Nota: Cada administració educativa concreta el currículum en un pla d’estudis que es renova cada cert nombre d’anys.
Currículum obert:
currículum obert, n m
es currículo abierto
fr curriculum ouvert
en open curriculum
Currículum que comprèn els procediments, conceptes i valors definits en termes generals per donar lloc a diverses adaptacions segons les característiques del context educatiu particular.
Currículum ocult:
currículum ocult, n m
es currículo oculto
fr curriculum caché
fr curriculum latent
en covert curriculum
en hidden curriculum
Currículum que comprèn els procediments, conceptes i valors que els professors transmeten als alumnes de manera implícita, sobretot a través de les relacions personals i en la vida quotidiana de l’aula.
Currículum prescrit:
currículum prescrit, n m
es currículo prescrito
fr curriculum formel
fr curriculum prescrit
en formal curriculum
en prescriptive curriculum
Currículum que proposa l’Administració educativa i que cal seguir obligatòriament.
Currículum tancat:
currículum tancat, n m
es currículo cerrado
fr curriculum fermé
en closed curriculum
Currículum que no admet modificació.
Disseny curricular base:
disseny curricular de base, n m
DCB, n m sigla
es diseño curricular de base
es DCB sigla
Primer nivell de concreció d’un disseny curricular obert, que estableix els objectius terminals mínims expressats en termes d’habilitats, activitats i capacitats d’un procés educatiu.
Estratègia didàctica:
estratègia didàctica, n f
es estrategia didáctica
fr stratégie didactique
fr stratégie pédagogique
en didactic strategy
en pedagogical strategy
Conjunt d’actuacions planificades per a l’obtenció d’una finalitat. Estratègia que serveix a un professor per a determinar les tècniques i els materials necessaris per aconseguir un objectiu educatiu.
Font del currículum:
font del currículum, n f
es fuente del currículum
fr source du programme
en source of curriculum
Àmbit del coneixement d’on els educadors i els programadors, principalment els professors, obtenen informació per al disseny, el desenvolupament i l’avaluació de currículums.
Nota: Les fonts del currículum principals són la psicologia, la sociologia, l’epistemologia i la pedagogia.
Indicador d’avaluació:
indicador, n m
es indicador
fr indicateur
en indicator
Variable qualitativa o quantitativa utilitzada per mesurar empíricament el nivell d’assoliment d’uns objectius fixats prèviament amb relació a diferents fenòmens.
Nota: Cada fenomen es pot valorar amb un o diversos indicadors associats.
Innovació educativa:
innovació educativa, n f
innovació curricular, n f sin. compl.
innovació del currículum, n f sin. compl.
innovació didàctica, n f sin. compl.
es innovación curricular
es innovación del currículo
es innovación didáctica
es innovación educativa
fr innovation éducative
fr innovation en éducation
en curricular innovation
en educational innovation
Procés planificat de canvi i renovació per a la millora de la qualitat del sistema educatiu i de les pràctiques educatives i la progressiva adequació a l’evolució social.
Material didàctic:
material didàctic, n m
material curricular, n m sin. compl.
es material curricular
es material didáctico
es material pedagógico
fr matériel didactique
fr matériel pédagogique
en educational aids
en teaching aids
Conjunt de mitjans tècnics, objectes, llibres, documents, etc. que utilitza un professor per presentar les nocions, els fets o les experiències que afavoreixen l’aprenentatge dels alumnes.
Mètode:
mètode, n m
es método
fr méthode
en method
Conjunt d’estratègies basades en un marc coherent d’hipòtesis o principis psicopedagògics per aconseguir uns objectius determinats en el procés d’aprenentatge de la manera més eficaç.
Metodologia:
metodologia, n f
es metodología
fr méthodologie
en methodology
Construcció coherent de principis, pràctiques i mètodes d’ensenyament, fonamentats sobre referències teòriques manllevades d’altres disciplines psicopedagògiques o de la disciplina que es pretén ensenyar.
Metodologia didàctica:
metodologia didàctica, n f
es metodología didáctica
fr méthodologie didactique
en didactic methodology
Conjunt de procediments, criteris, recursos, tècniques i normes que el professor pot utilitzar per dirigir el procés d’ensenyament-aprenentatge.
Nivell de concreció:
nivell de concreció, n m
es nivel de concreción
es nivel de concreción curricular
fr niveau de précision
en level of concretion
Grau de precisió amb què s’expressa el disseny curricular.
Nota: Habitualment es reconeixen tres nivells de concreció, cada vegada més explícits, que van des de la proposta general feta per les autoritats acadèmiques fins a la programació de l’aula feta pel professor.
Objectiu curricular o general:
objectiu general, n m
es objetivo general
fr objectif général
en general goal
en general objective
Objectiu d’aprenentatge que estableix les capacitats i actituds que es volen desenvolupar en acabar una etapa educativa o els aprenentatges de continguts d’una determinada àrea curricular.
Objectiu didàctic:
objectiu didàctic, n m
es objetivo didáctico
fr objectif didactique
en didactic goal
en teaching goal
Objectiu d’aprenentatge concret que un alumne ha d’assolir en acabar una unitat de programació a l’educació primària o un crèdit a l’educació secundària i que es fonamenta en els objectius terminals de l’àrea.
Pla de suport individualitzat:
pla de suport individualitzat, n m
programa educatiu individualitzat, n m sin. compl.
PEI, n m sigla
es plan educativo individualizado
es programa educativo individualizado
es PEI sigla
fr plan éducatif individualisé
fr programme d’éducation individualisé
fr programme éducatif individualisé
fr PEI sigla
en individual education plan
en individual education program
en individual educational plan
en individual educational program
en individualized education plan
en individualized education program
en individualized educational plan
en individualized educational program
en IEP sigla
Document on es descriuen les estratègies educatives, les intervencions i les mesures o suports que es proposen de proporcionar a un alumne determinat durant un període determinat per ajudar-lo a progressar en l’aprenentatge i a participar en l’aula ordinària.
Planificació:
planificació curricular, n f
es planificación curricular
fr planification curriculaire
en curriculum planning
Procés de concreció ordenada i sistemàtica del currículum acompanyada de la seqüenciació temporal.
Procediment:
procediment, n m
es procedimiento
fr procédure
en procedure
Conjunt de destreses, tècniques i estratègies que l’alumne ha de posar en pràctica per aconseguir un objectiu.
Programació d’aula:
programació d’aula, n f
es programación de aula
fr programmation de classe
en classroom programming
Conjunt ordenat d’unitats didàctiques convenientment desenvolupades en activitats d’aprenentatge i d’avaluació, seqüenciades i temporalitzades, que corresponen a un any i a un grup d’alumnes concret.
Programació educativa:
programació educativa, n f
es programación educativa
fr programmation éducative
en educational programming
Detall d’una planificació educativa en el qual s’expressen les accions precises, els terminis i els recursos necessaris per portar-la a terme.
Projecte o concreció curricular:
projecte curricular de centre, n m
PCC, n m sigla
es proyecto curricular de centro
fr projet curriculaire de centre
fr projet de programme du centre
en CCP
en centre curricular project
Projecte en el qual es desenvolupa el projecte educatiu de centre i el currículum normatiu i es concreten els objectius, els continguts i la metodologia que ha de seguir l’equip docent d’un centre educatiu.
Recurs:
recurs didàctic, n m
recurs educatiu, n m sin. compl.
recurs pedagògic, n m sin. compl.
es recurso didáctico
es recurso educativo
es recurso pedagógico
fr ressource didactique
fr ressource éducative
fr ressource pédagogique
en educational resource
en pedagogical resource
Qualsevol estratègia, tècnica o material que facilita els processos d’ensenyament i d’aprenentatge.
Ritme d’aprenentatge:
ritme d’aprenentatge, n m
es ritmo de aprendizaje
fr rythme d’apprentissage
en learning pace
en learning rate
en pace of learning
Quantitat de temps o nombre d’assaigs necessaris per aprendre una informació o assolir el domini d’una destresa determinada.
Seqüenciació de continguts:
seqüenciació de continguts, n f
es secuenciación de contenidos
fr séquence de contenus
en sequencing of contents
Activitat de planificació del currículum que consisteix en la distribució ordenada de la matèria d’aprenentatge en cicles educatius o en períodes inferiors d’acord amb uns criteris psicopedagògics determinats.
Tècnica:
tècnica, n f
es técnica
fr téchnique
en technique
Conjunt de procediments d’actuació o d’actuacions particulars en l’aplicació d’un mètode.
Tècnica didàctica:
tècnica didàctica, n f
es técnica didáctica
fr technique didactique
fr technique pédagogique
en classroom technique
en didactic technique
en pedagogical technique
Tècnica que utilitza el professor per orientar l’aprenentatge dels alumnes.
Unitat didàctica:
unitat didàctica, n f
unitat de programació, n f sin. compl.
es unidad didáctica
fr unité d’apprentissage
en learning unit
Unitat de treball entorn d’un tema central formada per un conjunt de continguts, objectius, activitats d’aprenentatge i activitats d’avaluació, que té una durada variable.
Zona de desenvolupament pròxim:
zona de desenvolupament pròxim, n f
ZDP, n f sigla
es zona de desarrollo próximo
es ZDP sigla
fr zone de proche développement
fr zone prochaine de développement
fr zone proximale de développement
fr ZPD sigla
en zone of proximal development
en ZPD sigla
Distància entre el nivell real de desenvolupament d’un alumne, determinat per la capacitat que té de resoldre un problema de forma autònoma, i el nivell de desenvolupament potencial, determinat per la capacitat que té de resoldre un problema amb l’ajuda d’un adult o amb la col·laboració de companys amb més capacitat.
Font: < http://www.termcat.cat/es/Diccionaris_En_Linia/132/Cerca/>.
Annex II: Pla de suport individualitzat
Com s’assenyala als documents que el Departament d’Ensenyament publica cada nou curs escolar per a l’organització i el funcionament dels centres , l’atenció a les necessitats educatives de tots els alumnes s’ha de plantejar des de la perspectiva global del centre i ha de facilitar la participació de tots els alumnes en els entorns ordinaris de treball.
Els centres han de planificar les mesures i els suports educatius a partir de l’observació dels alumnes i de les seves necessitats, a fi de donar a cadascú el suport adequat i en la intensitat adequada per millorar-ne el nivell competencial.
Totes les mesures i suports han de permetre flexibilitzar el context d’aprenentatge, proporcionar als alumnes estratègies per minimitzar les barreres de l’entorn i garantir el benestar emocional, la convivència i el compromís de tota la comunitat educativa.
Les mesures i els suports per a l’atenció educativa dels alumnes s’han de preveure en el projecte educatiu de centre (PEC) i en les normes d’organització i funcionament de centre (NOFC). Cal garantir que els contextos escolars ofereixen les condicions d’aprenentatge necessàries per desenvolupar les fortaleses dels alumnes, la vinculació amb els aprenentatges, amb el grup per facilitar l’accés a l’aprenentatge i a la participació i assegurar el progrés de tots els alumnes.
És evident que l’atenció a les necessitats educatives de tot l’alumnat ha de plantejar-se des de la perspectiva global del centre i ha de formar part de la seva panificació.
Respondre a les necessitats de tot l’alumnat, inclòs el que manifesta més dificultats per aprendre i també el que presenta altes capacitats, no sempre s’assoleix amb els plantejaments incorporats a la programació ordinària d’aula i centre (mesures i suport universals i addicionals). Així, cal adoptar mesures, actuacions i suports intensius per donar resposta a situacions singulars i complexes de determinats alumnes perquè puguin aprendre i participar en la vida del centre educatiu. És en aquesta situació quan cal pensar a elaborar un pla de suport individualitzat (d’ara endavant PI) per a un/a alumne/a.
Com s’explica a la pàgina 29 del Document publicat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (2015). De l’escola inclusiva al sistema inclusiu. Una escola per a tothom, el pla de suport individualitzat (PI), és un document que recull les reflexions i la presa de decisions dels equips docents -amb la col·laboració de la família- sobre la planificació de mesures, actuacions i suports per donar resposta a situacions singulars i complexes de determinats alumnes.
S’adreça a aquells alumnes per als quals es considera que les mesures universals són insuficients per assolir les competències bàsiques de l’etapa i els cal qualsevol de les mesures intensives. Excepcionalment, també necessiten un pla individualitzat aquells alumnes que per assolir les competències bàsiques requereixin mesures addicionals.
Ha de ser una eina funcional, àgil i útil que:
a) Concreta i explicita les prioritats educatives de l’alumne que el requereix i les adaptacions respecte al currículum.
b) Permet disposar d’un registre sobre els coneixements i les habilitats específiques que s’han d’avaluar, a fi de poder informar sobre el rendiment de l’alumne en l’assoliment d’objectius modificats o alternatius.
c) Guia l’adaptació de les activitats d’aula que es fan al llarg de la setmana o quinzena per a aquell alumne (activitats, materials, suports…).
d) Identifica, com a mínim, els àmbits o les àrees per als quals s’utilitzaran criteris d’avaluació inferiors o superiors als del nivell corresponent com a referents per a l’avaluació de l’alumne, que hauran de ser especificats.
e) Avalua l’alumne tenint en compte sempre els criteris d’avaluació que s’han establert en el seu pla individualitzat i el grau d’assoliment de les competències bàsiques, de la qual cosa cal informar-ne els pares o tutors legals.
f) Concreta i planifica els suports i les adaptacions que l’alumne podrà necessitar en diferents moments i contextos escolars (aula, pati, menjador, sortides i altres activitats generals del centre), els emplaçaments on estarà i els docents que se’n faran càrrec.
El PI s’ha d’elaborar de manera prescriptiva:
a) Per als alumnes que presenten necessitats educatives especials.
b) Per als alumnes nouvinguts que s’incorporen tardanament al sistema educatiu a Catalunya i per als alumnes de procedència estrangera que necessiten suport lingüístic per seguir el currículum ordinari.
c) Per als alumnes en edat escolar obligatòria que, per motius diversos, no poden assistir a l’escola regularment.
d) Per als alumnes que compaginen estudis d’ESO o batxillerat amb altres estudis de música, dansa, esport, amb batxillerats d’altres països o estades a l’estranger.
e) Per als alumnes dels quals es modifica la durada dels estudis de qualsevol etapa. En qualsevol d’aquest casos, el PI s’ha d’elaborar en el termini màxim de dos mesos des del moment en què se’n detecta la necessitat.
En general, la decisió d’elaborar un PI deriva de les orientacions reflectides en el dictamen d’escolarització elaborat per l’equip d’atenció psicopedagògica (EAP). Es fonamenta en l’avaluació psicopedagògica feta per aquest equip a primària, i per aquest o la persona orientadora a secundària, en col·laboració amb els mestres i el professorat del centre, els pares o tutors legals i l’alumne.
És el tutor o la tutora de l’alumne, amb la col·laboració de l’equip docent —i, si escau, amb l’assessorament dels serveis educatius i prenent en consideració els informes que aportin altres professionals— qui ha d’elaborar i fer el seguiment del PI i actuar com a principal interlocutor amb els pares o tutors legals, els quals, fent partícip l’alumne, han de col·laborar en l’elaboració dels acords presos al PI i en el seguiment d’aquest.
Correspon a la direcció dels centres, amb el vistiplau de la Comissió d’Atenció a la Diversitat (CAD), aprovar els PI i facilitar la coordinació i col·laboració dels professionals que intervenen en l’atenció educativa de l’alumne, i vetllar-hi. El PI s’avalua i actualitza d’acord amb el progrés personal de l’alumne. Es revisa de manera periòdica i, com a mínim, cada curs escolar. Ha de constar en tota la documentació acadèmica de l’alumne i forma part del seu expedient acadèmic.
Per a més informació i donar resposta a qüestions com per exemple:
- Quan s’ha d’elaborar un PI?
- Qui elabora un PI?
- Com s’inicia? Qui és el responsable d’elaborar el PI?
- Què ha de contenir un PI?
- Com s’avalua un PI?
- Quina durada té? Quan s’acaba?
- On es recull i s’arxiva?
Us remetem a la pàgina del xtec: Currículum i orientació/ Diversitat i inclusió/ Atenció educativa als alumnes / i concretament on s’explica el Pla de suport individualitzat (PI).
Documents que cal tenir presents alhora d’elaborar un PI per a un infant a l’etapa d’educació primària:
- DECRET 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària.
- ORDRE ENS/164/2016, de 14 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació en l’educació primària.
- DECRET 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu.
- El projecte educatiu de centre (PEC) i les normes d’organització i funcionament de centre (NOFC) on està escolaritzat l’infant.
Annex III: Taxonomia de Bloom
| CATEGORÍA | Coneixement Recollir informació |
Comprensió Confirmació Aplicació |
Aplicació Fer ús del coneixement |
ANÀLISIS (ordre superior) Desglossar |
SÍNTESI (Ordre superior) Reunir, Incorporar |
AVALUACIÓ (Ordre Superior) Jutjar el resultat |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Descripció:Les habilitats en aquest nivell serien: | Observació i record d’informació; coneixement de dades, fets, llocs; coneixement de les idees principals; domini de la matèria | Entendre la informació; captar el significat; traslladar el coneixement a nous contextos; interpretar fets; comparar, contrastar; ordenar, agrupar; inferir las causes predir les conseqüències | Fer ús de la informació; utilitzar mètodes, conceptes, teories, en situacions noves; solucionar problemes usant habilitats o coneixements | Trobar patrons; organitzar les parts; reconèixer significats ocults; identificar components | Utilitzar idees antigues per crear-ne de noves; generalitzar a partir de dades prèvies; relacionar coneixement d’àrees diverses; predir conclusions derivades | Comparar i discriminar entre idees; donar valor a la presentació de teories; escollir basant-se en arguments raonats; verificar el valor de l’evidència; reconèixer la subjectivitat |
| Que fa l’estudiant | L’estudiant recorda i reconeix informació i idees a més de principis de manera similar a com els va aprendre | L’estudiant, aclareix, comprèn o interpreta informació en base a coneixement previ | L’estudiant selecciona, transfereix, i utilitza dades i principis per completar una tasca o solucionar un problema | L’estudiant diferencia, classifica, i relaciona les conjectures, hipòtesis, evidències, o estructures d’una pregunta o asseveració | L’estudiant genera, integra i combina idees en un producte, pla o proposta nous per a ell o ella. | L’estudiant valora, avalua o critica en base a estàndards i criteris específics. |
| Exemples de paraules indicadores |
|
|
|
|
|
|
| EXEMPLES DE TASCA(S) | Descriu els grups d’aliments i identifica com a mínim dos aliments de cada grup. Fa un poema acròstic sobre el menjar saludable. | Escriure un menú senzill esmorzar, dinar, sopar utilitzant la guia d’aliments | Qué li preguntaría als clients d’un supermercat si fes una enquesta dels aliments que consumeixen (10 preguntes) | Preparar un reportatge del que mengen els alumnes de la classe per dinar | Composar una cançó i un ball per vendre fruita (plàtans, taronges…) | Fer un fulletó sobre 10 hàbits alimentaris importants que puguin fer a l’escola per menjar de manera saludable |
Font: http://www.eduteka.org/TaxonomiaBloomCuadro.php3.
Annex IV: Llistats de verbs i substantius
Verbs d’acció
Actuar, Crear, Inferir, Realitzar, Acceptar, Decidir, Integrar, Recollir, Ajudar, Deduir, Interactuar, Reconèixer, Adquirir, Desenvolupar, Interessar, Reelaborar, Admetre, Descodificar, Interpretar, Regular, Analitzar, Descobrir, Investigar, Reflexionar, Aplicar, Discriminar, Justificar, Relacionar, Apreciar, Dirigir, Llegir, Resoldre, Assumir, Dirimir, Manifestar, Respectar, Avaluar, Distingir, Manipular, Respondre, Buscar, Efectuar, Mediar, Saber aplicar, Cercar, Elaborar, Mobilitzar, Seleccionar, Classificar, Emprendre, Mostrar, Seqüenciar, Col·laborar, Escoltar, Observar, Sintetitzar, Comparar, Escriure, Ordenar, Solucionar, Compartir, Establir, Organitzar, Tenir una actitud crítica, Comprendre, Explicar, Parlar, Transferir, Compondre, Exposar, Participar, Utilitzar, Comunicar-se, Expressar, Percebre, Valorar, Confiar, Extraure, Plantejar, Contextualitzar, Fer, Practicar, Controlar, Gaudir, Prendre decisions, Conversar, Identificar, Processar, Cooperar, Imaginar, Produir, Correspondre, Implicar-se, Promoure…
Del currículum a les programacions. Direcció General de l’Educació Bàsica i el Batxillerat (2009).
Llistat de substantius que poden facilitar la redacció de continguts
Ampliació, anàlisi, aplicació, audició, caracterització, classificació, comentari, comparació, composició, comprovació, confecció, construcció, contrast, control (de), creació, debat, definició, delimitació, demostració, descripció, diferenciació, disseny de, distinció, dramatització, elaboració, elecció, enunciació, establiment (de manipulació), execució, experimentació, explicitació, exposició, formulació (de preguntes, hipòtesis), identificació, interpretació, lectura de, localització, maneig, observació, ordenació, organització, planificació, precisió, prova, quantificació, recol·lecció, reconeixement, reconstrucció, relació (de/amb), representació, reproducció (escrita, oral), resum, selecció, síntesi, situació, ús…
Autoestima, autoavaluació, autocrítica, autoreflexió, col·laboració, compromís (personal amb), constància en, cooperació, esperit crític, respecte de/per, responsabilitat en/vers, rigor (en ordre i sistema), solidaritat, tolerància…
Font: Susanna Arànega (2008)