Annexos

 

Annex I: Glossari

Actitud:

actitud, n f

es actitud

fr attitude

en attitude

Disposició interna d’una persona a comportar-se d’una forma consistent i persistent davant determinades situacions, objectes, fets o persones.

Nota: Les actituds, els valors i les normes formen part dels continguts del disseny curricular.

Activitat d’aprenentatge:

activitat d’aprenentatge, n f

activitat d’ensenyament-aprenentatge, n f

activitat didàctica, n f sin. compl.

tasca acadèmica, n f sin. compl.

tasca escolar, n f sin. compl.

es actividad de aprendizaje

es actividad de enseñanza-aprendizaje

es actividad didáctica

es tarea académica

es tarea escolar

fr activité d’apprentissage

fr activité d’enseignement-apprentissage

fr tâche d’apprentissage

en learning activity

en learning task

Activitat educativa planificada per un docent i proposada als alumnes amb la finalitat d’ajudar-los a desenvolupar una competència o assolir un objectiu d’aprenentatge.

Ambient o context d’aprenentatge:

ambient d’aprenentatge, n m

context d’aprenentatge, n m sin. compl.

entorn d’aprenentatge, n m sin. compl.

es ambiente de aprendizaje

es contexto de aprendizaje

es entorno de aprendizaje

fr contexte d’apprentissage

fr environnement d’apprentissage

fr milieu d’apprentissage

en learning context

en learning environment

Conjunt de circumstàncies que poden influir en l’aprenentatge, com ara l’entorn físic i social, els recursos, les tecnologies i les estratègies utilitzades.

Aprenentatge basat en l’experiència:

aprenentatge basat en l’experiència, n m

aprenentatge per l’experiència, n m sin. compl.

es aprendizaje basado en la experiencia

es aprendizaje por la experiencia

fr apprentissage par l’expérience

en experiential learning

Aprenentatge que consisteix a descobrir la millor manera d’aconseguir el resultat desitjat o la solució correcta a un problema a partir de l’experiència adquirida dins o fora d’un centre educatiu.

Aprenentatge cooperatiu:

aprenentatge cooperatiu, n m

es aprendizaje cooperativo

fr apprentissage coopératif

en cooperative learning

en CL sigla

Aprenentatge que consisteix a organitzar el grup classe en petits grups amb l’objectiu de fomentar el treball i la participació dels alumnes i aconseguir objectius comuns.

Aprenentatge per assaig i error:

aprenentatge per assaig i error, n m

es aprendizaje por ensayo y error

fr apprentissage par essais et erreurs

en trial and error learning

Aprenentatge que consisteix a resoldre un problema a partir de l’observació dels errors comesos en diferents assajos.

Aprenentatge per descobriment:

aprenentatge per descobriment, n m

es aprendizaje por descubrimiento

fr apprentissage par découverte

en learning by discovery

Aprenentatge que es produeix mitjançant un procés d’indagació activa o recerca personal de l’alumne i no mitjançant la recepció passiva de coneixements transmesos pel professor.

Aprenentatge significatiu:

aprenentatge significatiu, n m

es aprendizaje significativo

fr apprentissage signifiant

fr apprentissage significatif

en meaningful learning

Aprenentatge en què els continguts nous es relacionen amb els coneixements prèviament adquirits, de manera que queden assimilats a l’estructura cognitiva de l’alumne.

Àrea curricular:

àrea curricular, n f

àrea d’aprenentatge, n f sin. compl.

es área curricular

fr champ d’apprentissage

en curriculum area

Organització dels continguts objecte d’aprenentatge escolar des de la perspectiva d’un àmbit de coneixement o d’experiència.

Atenció a la diversitat:

atenció a la diversitat, n f

es atención a la diversidad

fr attention à la diversité

en attention to diversity

Principi educatiu relatiu a la preocupació global i a les accions específiques que pretenen donar resposta adaptada a les diferents capacitats, valors culturals, necessitats, estils cognitius i interessos que mostren els alumnes.

Autoregulació de l’aprenentatge:

autoregulació de l’aprenentatge, n f

es autorregulación del aprendizaje

fr autorégulation de l’apprentissage

en self-regulation of learning

Control i avaluació que, en un procés educatiu, fa un alumne de l’aprenentatge que rep a partir de la retroacció i d’observacions d’un professor, d’un altre alumne o d’ell mateix.

Avaluació:

avaluació, n f

es evaluación

fr évaluation

en assessment

en evaluation

Procés sistemàtic, planificat i rigorós de recollida d’informació que permet emetre un judici de valor i prendre decisions per a la millora d’un procés, un programa, una organització, etc.

Avaluació contínua:

avaluació contínua, n f

avaluació continuada, n f

avaluació formativa, n f

es evaluación continua

es evaluación formativa

fr évaluation continue

fr évaluation formative

en continuous assessment

en continuous evaluation

en formative assessment

en formative evaluation

Avaluació educativa, realitzada de forma continuada al llarg de tot el procés educatiu, que permet informar els alumnes i els professors del nivell d’aprenentatge, de les competències adquirides respecte dels objectius plantejats i de les dificultats d’aprenentatge de cada alumne.

Avaluació dels aprenentatges:

avaluació dels aprenentatges, n f

es evaluación de los aprendizajes

fr évaluation des apprentissages

en evaluation of learning

en learning assessment

Avaluació que es fa amb l’objectiu de determinar en quina mesura un alumne ha assolit uns objectius educatius determinats.

Avaluació final:

avaluació final, n f

avaluació sumatòria, n f

es evaluación final

es evaluación sumativa

fr évaluation finale

fr évaluation sommative

en summative assessment

en summative evaluation

en terminal assessment

en terminal evaluation

Avaluació educativa que es fa al final d’un procés d’aprenentatge, un programa, un curs o una unitat didàctica, que permet mesurar el grau d’assoliment dels objectius establerts.

Avaluació inicial:

avaluació inicial, n f

es evaluación inicial

fr évaluation initiale

en initial assessment

en initial evaluation

Avaluació educativa que es fa abans d’iniciar un procés d’aprenentatge, un programa, un curs o una unitat didàctica.

Bloc de contingut:

bloc de continguts, n m

bloc temàtic, n m sin. compl.

es bloque de contenido

es bloque de contenidos

es bloques temáticos

fr bloc de contenus

en block of contents

en content unit

Cadascun dels agrupaments de continguts pertanyents a una determinada àrea curricular.

Capacitat:

capacitat, n f

es capacidad

fr capacité

en ability

en capability

Aptitud que permet a una persona de reeixir en l’exercici d’una activitat determinada.

Competència:

competència, n f

es competencia

fr compétence

en competence

Manifestació de la capacitat resultant de l’ús eficaç d’un conjunt de recursos interns o externs en situacions autèntiques d’aprenentatge o en un context professional.

Competència bàsica:

competència bàsica, n f

es competencia básica

fr compétence de base

fr compétence essentielle

fr compétence fondamentale

en basic skill

en essential skill

Competència fonamental que permet l’adquisició de totes les altres competències.

Constructivisme:

constructivisme, n m

es constructivismo

fr constructivisme

en constructivism

Corrent psicopedagògic que es caracteritza pel fet d’entendre el procés d’aprenentatge humà com una articulació de construccions mentals elaborades activament per cada persona.

Contingut de l’aprenentatge:

contingut de l’aprenentatge, n m

contingut de l’ensenyament, n m

contingut didàctic, n m

es contenido de la enseñanza

es contenido del aprendizaje

es contenido didáctico

fr contenu de l’apprentissage

fr contenu de l’enseignement

en learning content

en teaching content

Conjunt de conceptes, processos, normes i habilitats seleccionats i organitzats per a formar part d’una àrea curricular segons els seus objectius generals.

Criteris d’avaluació:

criteris d’avaluació, n m pl

es criterios de evaluación

fr critères d’évaluation

en evaluation criteria

Conjunt de normes o regles de valoració que es tenen en compte a l’hora de fer una avaluació.

Currículum:

currículum, n m

es currículo

es currículum

fr curriculum

fr programme d’études

fr programme scolaire

en curriculum

Definició de les línies generals d’un procés educatiu considerant els destinataris, els objectius, els continguts culturals, les competències que s’han de desenvolupar, l’organització de les activitats educatives, els mètodes d’aprenentatge i els criteris d’avaluació.

Nota: Cada administració educativa concreta el currículum en un pla d’estudis que es renova cada cert nombre d’anys.

Currículum obert:

currículum obert, n m

es currículo abierto

fr curriculum ouvert

en open curriculum

Currículum que comprèn els procediments, conceptes i valors definits en termes generals per donar lloc a diverses adaptacions segons les característiques del context educatiu particular.

Currículum ocult:

currículum ocult, n m

es currículo oculto

fr curriculum caché

fr curriculum latent

en covert curriculum

en hidden curriculum

Currículum que comprèn els procediments, conceptes i valors que els professors transmeten als alumnes de manera implícita, sobretot a través de les relacions personals i en la vida quotidiana de l’aula.

Currículum prescrit:

currículum prescrit, n m

es currículo prescrito

fr curriculum formel

fr curriculum prescrit

en formal curriculum

en prescriptive curriculum

Currículum que proposa l’Administració educativa i que cal seguir obligatòriament.

Currículum tancat:

currículum tancat, n m

es currículo cerrado

fr curriculum fermé

en closed curriculum

Currículum que no admet modificació.

Disseny curricular base:

disseny curricular de base, n m

DCB, n m sigla

es diseño curricular de base

es DCB sigla

Primer nivell de concreció d’un disseny curricular obert, que estableix els objectius terminals mínims expressats en termes d’habilitats, activitats i capacitats d’un procés educatiu.

Estratègia didàctica:

estratègia didàctica, n f

es estrategia didáctica

fr stratégie didactique

fr stratégie pédagogique

en didactic strategy

en pedagogical strategy

Conjunt d’actuacions planificades per a l’obtenció d’una finalitat. Estratègia que serveix a un professor per a determinar les tècniques i els materials necessaris per aconseguir un objectiu educatiu.

Font del currículum:

font del currículum, n f

es fuente del currículum

fr source du programme

en source of curriculum

Àmbit del coneixement d’on els educadors i els programadors, principalment els professors, obtenen informació per al disseny, el desenvolupament i l’avaluació de currículums.

Nota: Les fonts del currículum principals són la psicologia, la sociologia, l’epistemologia i la pedagogia.

Indicador d’avaluació:

indicador, n m

es indicador

fr indicateur

en indicator

Variable qualitativa o quantitativa utilitzada per mesurar empíricament el nivell d’assoliment d’uns objectius fixats prèviament amb relació a diferents fenòmens.

Nota: Cada fenomen es pot valorar amb un o diversos indicadors associats.

Innovació educativa:

innovació educativa, n f

innovació curricular, n f sin. compl.

innovació del currículum, n f sin. compl.

innovació didàctica, n f sin. compl.

es innovación curricular

es innovación del currículo

es innovación didáctica

es innovación educativa

fr innovation éducative

fr innovation en éducation

en curricular innovation

en educational innovation

Procés planificat de canvi i renovació per a la millora de la qualitat del sistema educatiu i de les pràctiques educatives i la progressiva adequació a l’evolució social.

Material didàctic:

material didàctic, n m

material curricular, n m sin. compl.

es material curricular

es material didáctico

es material pedagógico

fr matériel didactique

fr matériel pédagogique

en educational aids

en teaching aids

Conjunt de mitjans tècnics, objectes, llibres, documents, etc. que utilitza un professor per presentar les nocions, els fets o les experiències que afavoreixen l’aprenentatge dels alumnes.

Mètode:

mètode, n m

es método

fr méthode

en method

Conjunt d’estratègies basades en un marc coherent d’hipòtesis o principis psicopedagògics per aconseguir uns objectius determinats en el procés d’aprenentatge de la manera més eficaç.

Metodologia:

metodologia, n f

es metodología

fr méthodologie

en methodology

Construcció coherent de principis, pràctiques i mètodes d’ensenyament, fonamentats sobre referències teòriques manllevades d’altres disciplines psicopedagògiques o de la disciplina que es pretén ensenyar.

Metodologia didàctica:

metodologia didàctica, n f

es metodología didáctica

fr méthodologie didactique

en didactic methodology

Conjunt de procediments, criteris, recursos, tècniques i normes que el professor pot utilitzar per dirigir el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Nivell de concreció:

nivell de concreció, n m

es nivel de concreción

es nivel de concreción curricular

fr niveau de précision

en level of concretion

Grau de precisió amb què s’expressa el disseny curricular.

Nota: Habitualment es reconeixen tres nivells de concreció, cada vegada més explícits, que van des de la proposta general feta per les autoritats acadèmiques fins a la programació de l’aula feta pel professor.

Objectiu curricular o general:

objectiu general, n m

es objetivo general

fr objectif général

en general goal

en general objective

Objectiu d’aprenentatge que estableix les capacitats i actituds que es volen desenvolupar en acabar una etapa educativa o els aprenentatges de continguts d’una determinada àrea curricular.

Objectiu didàctic:

objectiu didàctic, n m

es objetivo didáctico

fr objectif didactique

en didactic goal

en teaching goal

Objectiu d’aprenentatge concret que un alumne ha d’assolir en acabar una unitat de programació a l’educació primària o un crèdit a l’educació secundària i que es fonamenta en els objectius terminals de l’àrea.

Pla de suport individualitzat:

pla  de suport individualitzat, n m

programa educatiu individualitzat, n m sin. compl.

PEI, n m sigla

es plan educativo individualizado

es programa educativo individualizado

es PEI sigla

fr plan éducatif individualisé

fr programme d’éducation individualisé

fr programme éducatif individualisé

fr PEI sigla

en individual education plan

en individual education program

en individual educational plan

en individual educational program

en individualized education plan

en individualized education program

en individualized educational plan

en individualized educational program

en IEP sigla

Document on es descriuen les estratègies educatives, les intervencions i les mesures o suports que es proposen de proporcionar a un alumne determinat durant un període determinat per ajudar-lo a progressar en l’aprenentatge i a participar en l’aula ordinària.

Planificació:

planificació curricular, n f

es planificación curricular

fr planification curriculaire

en curriculum planning

Procés de concreció ordenada i sistemàtica del currículum acompanyada de la seqüenciació temporal.

Procediment:

procediment, n m

es procedimiento

fr procédure

en procedure

Conjunt de destreses, tècniques i estratègies que l’alumne ha de posar en pràctica per aconseguir un objectiu.

Programació d’aula:

programació d’aula, n f

es programación de aula

fr programmation de classe

en classroom programming

Conjunt ordenat d’unitats didàctiques convenientment desenvolupades en activitats d’aprenentatge i d’avaluació, seqüenciades i temporalitzades, que corresponen a un any i a un grup d’alumnes concret.

Programació educativa:

programació educativa, n f

es programación educativa

fr programmation éducative

en educational programming

Detall d’una planificació educativa en el qual s’expressen les accions precises, els terminis i els recursos necessaris per portar-la a terme.

Projecte o concreció curricular:

projecte curricular de centre, n m

PCC, n m sigla

es proyecto curricular de centro

fr projet curriculaire de centre

fr projet de programme du centre

en CCP

en centre curricular project

Projecte en el qual es desenvolupa el projecte educatiu de centre i el currículum normatiu i es concreten els objectius, els continguts i la metodologia que ha de seguir l’equip docent d’un centre educatiu.

Recurs:

recurs didàctic, n m

recurs educatiu, n m sin. compl.

recurs pedagògic, n m sin. compl.

es recurso didáctico

es recurso educativo

es recurso pedagógico

fr ressource didactique

fr ressource éducative

fr ressource pédagogique

en educational resource

en pedagogical resource

Qualsevol estratègia, tècnica o material que facilita els processos d’ensenyament i d’aprenentatge.

Ritme d’aprenentatge:

ritme d’aprenentatge, n m

es ritmo de aprendizaje

fr rythme d’apprentissage

en learning pace

en learning rate

en pace of learning

Quantitat de temps o nombre d’assaigs necessaris per aprendre una informació o assolir el domini d’una destresa determinada.

Seqüenciació de continguts:

seqüenciació de continguts, n f

es secuenciación de contenidos

fr séquence de contenus

en sequencing of contents

Activitat de planificació del currículum que consisteix en la distribució ordenada de la matèria d’aprenentatge en cicles educatius o en períodes inferiors d’acord amb uns criteris psicopedagògics determinats.

Tècnica:

tècnica, n f

es técnica

fr téchnique

en technique

Conjunt de procediments d’actuació o d’actuacions particulars en l’aplicació d’un mètode.

Tècnica didàctica:

tècnica didàctica, n f

es técnica didáctica

fr technique didactique

fr technique pédagogique

en classroom technique

en didactic technique

en pedagogical technique

Tècnica que utilitza el professor per orientar l’aprenentatge dels alumnes.

Unitat didàctica:

unitat didàctica, n f

unitat de programació, n f sin. compl.

es unidad didáctica

fr unité d’apprentissage

en learning unit

Unitat de treball entorn d’un tema central formada per un conjunt de continguts, objectius, activitats d’aprenentatge i activitats d’avaluació, que té una durada variable.

Zona de desenvolupament pròxim:

zona de desenvolupament pròxim, n f

ZDP, n f sigla

es zona de desarrollo próximo

es ZDP sigla

fr zone de proche développement

fr zone prochaine de développement

fr zone proximale de développement

fr ZPD sigla

en zone of proximal development

en ZPD sigla

Distància entre el nivell real de desenvolupament d’un alumne, determinat per la capacitat que té de resoldre un problema de forma autònoma, i el nivell de desenvolupament potencial, determinat per la capacitat que té de resoldre un problema amb l’ajuda d’un adult o amb la col·laboració de companys amb més capacitat.

Font: < http://www.termcat.cat/es/Diccionaris_En_Linia/132/Cerca/>.

Tornar al menú

 

Annex II: Pla de suport individualitzat

Com s’assenyala als documents que el Departament d’Ensenyament publica cada nou curs escolar  per a  l’organització i el funcionament dels centres , l’atenció a les necessitats educatives de tots els alumnes s’ha de plantejar des de la perspectiva global del centre i ha de facilitar la participació de tots els alumnes en els entorns ordinaris de treball.

Els centres han de planificar les mesures i els suports educatius a partir de l’observació dels alumnes i de les seves necessitats, a fi de donar a cadascú el suport adequat i en la intensitat adequada per millorar-ne el nivell competencial.

Totes les mesures i suports han de permetre flexibilitzar el context d’aprenentatge, proporcionar als alumnes estratègies per minimitzar les barreres de l’entorn i garantir el benestar emocional, la convivència i el compromís de tota la comunitat educativa.

Les mesures i els suports per a l’atenció educativa dels alumnes s’han de preveure en el projecte educatiu de centre (PEC) i en les normes d’organització i funcionament de centre (NOFC). Cal garantir que els contextos escolars ofereixen les condicions d’aprenentatge necessàries per desenvolupar les fortaleses dels alumnes, la vinculació amb els aprenentatges, amb el grup per facilitar l’accés a l’aprenentatge i a la participació i assegurar el progrés de tots els alumnes.

És evident que l’atenció a les necessitats educatives de tot l’alumnat ha de plantejar-se des de la perspectiva global del centre i ha de formar part de la seva panificació.

Respondre a les necessitats de tot l’alumnat, inclòs el que manifesta més dificultats per aprendre i també el que presenta altes capacitats, no sempre s’assoleix amb els plantejaments incorporats a la programació ordinària d’aula i centre (mesures i suport universals i addicionals).  Així, cal adoptar mesures, actuacions i suports intensius per donar resposta a situacions singulars i complexes de determinats alumnes perquè puguin aprendre i participar en la vida del centre educatiu. És en aquesta situació quan cal pensar a elaborar un pla de suport individualitzat (d’ara endavant PI) per a un/a alumne/a.

Com s’explica a la pàgina 29 del Document publicat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (2015). De l’escola inclusiva al sistema inclusiu. Una escola per a tothom, el pla de suport individualitzat (PI), és un document que recull les reflexions i la presa de decisions dels equips docents -amb la col·laboració de la família- sobre la planificació de mesures, actuacions i suports per donar resposta a situacions singulars i complexes de determinats alumnes.

S’adreça a aquells alumnes per als quals es considera que les mesures universals són insuficients per assolir les competències bàsiques de l’etapa i els cal qualsevol de les mesures intensives. Excepcionalment, també necessiten un pla individualitzat aquells alumnes que per assolir les competències bàsiques requereixin mesures addicionals.

Ha de ser una eina funcional, àgil i útil que:

a) Concreta i explicita les prioritats educatives de l’alumne que el requereix i les adaptacions respecte al currículum.

b) Permet disposar d’un registre sobre els coneixements i les habilitats específiques que s’han d’avaluar, a fi de poder informar sobre el rendiment de l’alumne en l’assoliment d’objectius modificats o alternatius.

c) Guia l’adaptació de les activitats d’aula que es fan al llarg de la setmana o quinzena per a aquell alumne (activitats, materials, suports…).

d) Identifica, com a mínim, els àmbits o les àrees per als quals s’utilitzaran criteris d’avaluació inferiors o superiors als del nivell corresponent com a referents per a l’avaluació de l’alumne, que hauran de ser especificats.

e) Avalua l’alumne tenint en compte sempre els criteris d’avaluació que s’han establert en el seu pla individualitzat i el grau d’assoliment de les competències bàsiques, de la qual cosa cal informar-ne els pares o tutors legals.

f) Concreta i planifica els suports i les adaptacions que l’alumne podrà necessitar en diferents moments i contextos escolars (aula, pati, menjador, sortides i altres activitats generals del centre), els emplaçaments on estarà i els docents que se’n faran càrrec.

El PI s’ha d’elaborar de manera prescriptiva:

a) Per als alumnes que presenten necessitats educatives especials.

b) Per als alumnes nouvinguts que s’incorporen tardanament al sistema educatiu a Catalunya i per als alumnes de procedència estrangera que necessiten suport lingüístic per seguir el currículum ordinari.

c) Per als alumnes en edat escolar obligatòria que, per motius diversos, no poden assistir a l’escola regularment.

d) Per als alumnes que compaginen estudis d’ESO o batxillerat amb altres estudis de música, dansa, esport, amb batxillerats d’altres països o estades a l’estranger.

e) Per als alumnes dels quals es modifica la durada dels estudis de qualsevol etapa. En qualsevol d’aquest casos, el PI s’ha d’elaborar en el termini màxim de dos mesos des del moment en què se’n detecta la necessitat.

En general, la decisió d’elaborar un PI deriva de les orientacions reflectides en el dictamen d’escolarització elaborat per l’equip d’atenció psicopedagògica (EAP). Es fonamenta en l’avaluació psicopedagògica feta per aquest equip a primària, i per aquest o la persona orientadora a secundària, en col·laboració amb els mestres i el professorat del centre, els pares o tutors legals i l’alumne.

És el tutor o la tutora de l’alumne, amb la col·laboració de l’equip docent —i, si escau, amb l’assessorament dels serveis educatius i prenent en consideració els informes que aportin altres professionals— qui ha d’elaborar i fer el seguiment del PI i actuar com a principal interlocutor amb els pares o tutors legals, els quals, fent partícip l’alumne, han de col·laborar en l’elaboració dels acords presos al PI i en el seguiment d’aquest.

Correspon a la direcció dels centres, amb el vistiplau de la Comissió d’Atenció a la Diversitat (CAD), aprovar els PI i facilitar la coordinació i col·laboració dels professionals que intervenen en l’atenció educativa de l’alumne, i vetllar-hi. El PI s’avalua i actualitza d’acord amb el progrés personal de l’alumne. Es revisa de manera periòdica i, com a mínim, cada curs escolar. Ha de constar en tota la documentació acadèmica de l’alumne i forma part del seu expedient acadèmic.

Per a més informació i donar resposta a qüestions com per exemple:

  • Quan s’ha d’elaborar un PI?
  • Qui elabora un PI?
  • Com s’inicia? Qui és el responsable d’elaborar el PI?
  • Què ha de contenir un PI?
  • Com s’avalua un PI?
  • Quina durada té? Quan s’acaba?
  • On es recull i s’arxiva?

Us remetem a la pàgina del xtec: Currículum i orientació/ Diversitat i inclusió/ Atenció educativa als alumnes / i concretament on s’explica el Pla de suport individualitzat (PI).

Documents que cal tenir presents alhora d’elaborar un PI per a un infant a l’etapa d’educació primària:

Tornar al menú

 

Annex III: Taxonomia de Bloom

Taxonomia de Bloom
CATEGORÍA Coneixement
Recollir informació
Comprensió
Confirmació Aplicació
Aplicació
Fer ús del coneixement
ANÀLISIS
(ordre superior) Desglossar
SÍNTESI
(Ordre superior) Reunir, Incorporar
AVALUACIÓ
(Ordre Superior) Jutjar el resultat
Descripció:Les habilitats en aquest nivell serien: Observació i record  d’informació; coneixement de dades, fets, llocs; coneixement de les idees principals; domini de la matèria Entendre la informació; captar el significat; traslladar el coneixement a nous contextos; interpretar fets; comparar, contrastar; ordenar, agrupar; inferir las causes predir les conseqüències Fer ús de la informació; utilitzar mètodes, conceptes, teories, en situacions noves; solucionar problemes usant habilitats o coneixements Trobar  patrons; organitzar les parts; reconèixer significats ocults; identificar components Utilitzar idees antigues per crear-ne de noves; generalitzar a partir de dades prèvies; relacionar coneixement d’àrees diverses; predir conclusions derivades Comparar i discriminar entre idees; donar valor a la presentació de teories; escollir basant-se en arguments raonats; verificar el valor de  l’evidència; reconèixer  la subjectivitat
Que fa l’estudiant L’estudiant recorda i reconeix informació i idees a més de principis de manera similar a com els va aprendre L’estudiant, aclareix, comprèn o interpreta informació en base a coneixement previ L’estudiant selecciona, transfereix, i utilitza dades i principis per completar una tasca o solucionar un problema L’estudiant diferencia, classifica, i relaciona les conjectures, hipòtesis, evidències, o estructures d’una pregunta o asseveració L’estudiant genera, integra i combina idees en un producte, pla o proposta nous per a ell o ella. L’estudiant valora, avalua o critica en base a estàndards i criteris específics.
Exemples de paraules indicadores
  • defineix
  • llista
  • retola
  • nomena
  • identifica
  • repeteix
  • qui
  • què
  • quan
  • on
  • compta
  • descriu
  • recull
  • examina
  • tabula
  • cita
  • prediu
  • associa
  • estima
  • diferencia
  • estén
  • resumeix
  • descriu
  • interpreta
  • discuteix
  • contrasta
  • distingeix
  • explica
  • parafraseja
  • il·lustra
  • compara
  • aplica
  • demostra
  • completa
  • il·lustra
  • mostra
  • examina
  • modifica
  • relata
  • canvia
  • classifica
  • experimenta
  • descobreix
  • usa
  • computa
  • resol
  • construeix
  • calcula
  • separa
  • ordena
  • explica
  • connecta
  • demana
  • compara
  • selecciona
  • explica
  • infereix
  • arregla
  • classifica
  • analitza
  • categoritza
  • compara
  • contrasta
  • separa
  • combina
  • integra
  • reordena
  • substitueix
  • planeja
  • crea
  • dissenya
  • inventa
  • que passa si?
  • prepara
  • generalitza
  • compon
  • modifica
  • diseña
  • planteja hipòtesis
  • inventa
  • desenvolupa
  • formula
  • reescriu
  • decideix
  • estableix gradació
  • prova
  • mesura
  • recomana
  • jutja
  • explica
  • compara
  • suma
  • valora
  • critica
  • justifica
  • discrimina
  • dona suport
  • convenç
  • conclou
  • selecciona
  • estableix rangs
  • prediu
  • argumenta
EXEMPLES DE TASCA(S) Descriu els grups d’aliments i identifica com a mínim  dos aliments de cada grup. Fa un poema acròstic sobre el menjar saludable. Escriure un menú senzill esmorzar, dinar, sopar utilitzant la guia d’aliments Qué li preguntaría  als clients d’un supermercat si fes una enquesta dels aliments que consumeixen (10 preguntes) Preparar un reportatge del que mengen els alumnes de la classe per dinar Composar una cançó i un ball per vendre fruita  (plàtans, taronges…) Fer un fulletó sobre 10 hàbits alimentaris importants que puguin fer a l’escola per menjar de  manera saludable

 

Font: http://www.eduteka.org/TaxonomiaBloomCuadro.php3.

Tornar al menú

 

Annex IV: Llistats de verbs i substantius

Verbs d’acció

Actuar, Crear, Inferir, Realitzar, Acceptar, Decidir, Integrar, Recollir, Ajudar, Deduir, Interactuar, Reconèixer, Adquirir, Desenvolupar, Interessar, Reelaborar, Admetre, Descodificar, Interpretar, Regular, Analitzar, Descobrir, Investigar, Reflexionar, Aplicar, Discriminar, Justificar, Relacionar, Apreciar, Dirigir, Llegir, Resoldre, Assumir, Dirimir, Manifestar, Respectar, Avaluar, Distingir, Manipular, Respondre, Buscar, Efectuar, Mediar, Saber aplicar, Cercar, Elaborar, Mobilitzar, Seleccionar, Classificar, Emprendre, Mostrar, Seqüenciar, Col·laborar, Escoltar, Observar, Sintetitzar, Comparar, Escriure, Ordenar, Solucionar, Compartir, Establir, Organitzar, Tenir una actitud crítica, Comprendre, Explicar, Parlar, Transferir, Compondre, Exposar, Participar, Utilitzar, Comunicar-se, Expressar, Percebre, Valorar, Confiar, Extraure, Plantejar, Contextualitzar, Fer, Practicar, Controlar, Gaudir, Prendre decisions, Conversar, Identificar, Processar, Cooperar, Imaginar, Produir, Correspondre, Implicar-se, Promoure…

Del currículum a les programacions. Direcció General de l’Educació Bàsica i el Batxillerat (2009).

Llistat de substantius que poden facilitar la redacció de continguts

Ampliació, anàlisi, aplicació, audició, caracterització, classificació, comentari, comparació, composició, comprovació, confecció, construcció, contrast, control (de), creació, debat, definició, delimitació, demostració, descripció, diferenciació, disseny de, distinció, dramatització, elaboració, elecció, enunciació, establiment (de manipulació), execució, experimentació, explicitació, exposició, formulació (de preguntes, hipòtesis), identificació, interpretació, lectura de, localització, maneig, observació, ordenació, organització, planificació, precisió, prova, quantificació, recol·lecció, reconeixement, reconstrucció, relació (de/amb), representació, reproducció (escrita, oral), resum, selecció, síntesi, situació, ús…

Autoestima, autoavaluació, autocrítica, autoreflexió, col·laboració, compromís (personal amb), constància en, cooperació, esperit crític, respecte de/per, responsabilitat en/vers, rigor (en ordre i sistema), solidaritat, tolerància…

Font: Susanna Arànega (2008)

Tornar al menú

Tornar al menú