Resposta a la intervenció (RTI) i DUA

Tal i com s’ha esmentat anteriorment, l’escola inclusiva és aquella que acull a tot l’alumnat i ofereix oportunitats educatives per a tots els alumnes. Des d’aquesta perspectiva la Resposta a la Intervenció(RTI) ens permet comprendre com s’haurien d’organitzar les diferents intervencions educatives i suports que proporcionem als alumnes per tal de donar resposta a les seves necessitats acadèmiques. Tal i com mostra la Imatge, aquest enfocament ens proposa tres nivells d’intervenció.

Imatge: La Resposta a la Intervenció

A la base hi ha les intervencions universals dirigides a tots els alumnes del centre, a les quals la majoria respon favorablement. En un segon nivell, es dissenyen mesures i suports addicionals estratègicament dirigits als alumnes en situació de risc o amb necessitat de suport temporal. En un tercer nivell, les mesures i els suports intensius es dirigeixen a aquells alumnes amb greus dificultats acadèmiques que necessiten plans individualitzats.

La idea central (L’objectiu) del model de “Resposta a la intervenció” és identificar els efectes de la interacció dels alumnes amb el context d’aprenentatge, el currículum i les metodologies per introduir canvis en aquest context, per tal que afavoreixin l’aprenentatge. No se centra, només, a buscar les causes que fan que aquests alumnes no progressin en el seu aprenentatge de la forma esperada.

Un dels aspectes claus en el moment de comprendre els diferents nivells d’intervenció que proposa la Resposta a la Intervenció rau en emfatitzar que les intervencions addicionals i intensives sempre s’haurien de realitzar quan les intervencions del nivell universal s’estan duent a terme i són insuficients. És a dir, els alumnes que requereixin  mesures i suports addicionals sempre han de rebre primer les intervencions universals, i complementàriament, els suports i mesures addicionals que requereixin (Lane et al., 2007).

Per concloure, tal i com s’explica a la pàgina 18 del document publicat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (2015) De l’escola inclusiva al sistema inclusiu, la resposta a la intervenció consisteix en que “els centres planifiquin les mesures i els suports educatius a partir de l’observació del progrés dels alumnes i de les seves necessitats, a fi de donar a cadascú la intensitat de suport adequada per millorar-ne el nivell competencial”.

En el moment de planificar les intervencions universals, és a dir per tot el grup classe, el Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) ha de permetre dissenyar intervencions que respectin i s’ajustin al màxim a les necessitats educatives de tots els alumnes.

Des de l’aplicació dels principis del disseny universal en el context de l’arquitectura, aquests s’han anat estenent amb gran èxit a altres àmbits, com ara al disseny de productes i serveis i, per tant, també a l’àmbit educatiu.

De la mateixa manera que per a l’arquitectura el disseny tradicional suposava nombroses barreres per a molts ciutadans, els plantejaments didàctics tradicionals, basats en propostes homogènies o uniformes i en la utilització de materials impresos, estan dirigits a un gran grup d’estudiants -el que pot tenir èxit amb aquest model-, però no respon a les necessitats de molts altres alumnes.

Des d’aquest plantejament, els estudiants són els que han d’adaptar-se al currículum i, quan no és possible, s’han de fer propostes didàctiques i materials personalitzats a les necessitats de cadascun; el que equivaldria a l’adaptació dels edificis que es dissenyaven sense tenir en compte la diversitat d’usuaris. Així, doncs, des d’un plantejament respectuós amb la diversitat, el veritable repte per als educadors és proporcionar oportunitats d’aprenentatge en el currículum d’educació general que siguin inclusives i eficaces per a tothom.

Es tracta, per tant, de reduir les barreres en els contextos educatius perquè els processos d’aprenentatge siguin accessibles a tots. Que en el disseny del currículum es compti, des del moment inicial, amb la diversitat que hi ha a l’aula per fer propostes que ofereixin l’oportunitat a tots els estudiants d’accedir, participar i avançar dins del currículum general, i és així com donem resposta als plantejaments del disseny universal.

L’any 1984 es creà el Center for Applied Special Technology (d’ara endavant CAST) amb l’objectiu d’utilitzar les tecnologies per millorar la qualitat de l’educació dels estudiants amb discapacitat. Després d’anys d’investigació, van identificar una estratègia basada en la utilització flexible de mètodes i materials que van denominar Disseny universal per a l’aprenentatge (DUA), que permet dissenyar currículums que atenguin totes les necessitats des d’un inici.

Per aconseguir-ho es recomana tenir en compte els diferents estils i ritmes d’aprenentatge, planificar la manera en què l’alumnat podrà participar en les diferents activitats, pensar activitats en les quals puguin participar de manera activa i que tinguin relació amb la seva vida quotidiana, incloure a les aules diferents maneres i materials diversos per tal de treballar els diferents continguts (visuals, auditius, manipulatius…) i permetre que els infants puguin escollir algunes de les activitats d’aprenentatge i d’avaluació que se’ls proposin.

Així mateix, també s’han d’incloure activitats on es treballi en grups de forma cooperativa i diversificar els agrupaments de manera que s’eviti caure en la catalogació.

Així doncs, el DUA ens ofereix un bon punt de partida per començar a reflexionar sobre com planifiquem les experiències educatives del nostre alumnat. Aquesta reflexió inicial ens hauria de permetre donar una millor resposta davant la diversitat de necessitats educatives que tenim a l’aula amb la finalitat principal de millorar el seu aprenentatge.

Quan els currículums són dissenyats per atendre la mitjana imaginària d’alumnes, no es té en compte la variabilitat real. Aquests currículums fracassen, ja que exclouen els que tenen diferents capacitats, coneixements previs i motivacions variades, que no es corresponen amb el criteri il·lusori de “mitjana”.

El DUA ajuda a tenir en compte la variabilitat perquè suggereix flexibilitat en els objectius, mètodes, materials i avaluació que permeten als educadors satisfer aquestes necessitats variades. El currículum que es crea és dissenyat des del principi per atendre les necessitats de tots. El marc del DUA estimula la creació de dissenys flexibles des del principi, que presentin opcions que es puguin personalitzar i que permetin a tots els estudiants progressar des d’on ells són i no des d’on ens ho hem d’imaginar.

Com s’aconsegueix aquesta flexibilitat?

Segons els investigadors del CAST (2011), es pot aconseguir si garantim que el disseny i els materials del currículum tinguin en compte els tres principis fonamentats  en la investigació neurocientífica del cervell. Així, aquests tres principis van permetre identificar les tres xarxes diferenciades que intervenen en els processos d’aprenentatge i guien els principis del DUA, i proporcionen el marc subjacent a les pautes del DUA: l’afectiva (per què aprenem), la del reconeixement (què aprenem) i l’estratègica (com aprenem).

Disseny Universal per a l’Aprenentatge
Xarxes Afectives
El “perquè” de l’aprenentatgeEsquema d'un cervell
Com els alumnes es fan partíceps i es mantenen motivats. Com poden sentir-se engrescats, interessats o estimulats. Això són dimensions afectives.

Estimular l’interés i la motivació per l’aprenentatge.
Xarxes de Reconeixement
El “què” de l’aprenentatge
Esquema d'un cervell
Com recollim fets i categoritzem allò que veiem, sentim i llegim. Identificar lletres, paraules o l’estil d’un autor són tasques de reconeixement.

Informació i contingut present de maneres diferents.
Xarxes Estratègiques
El “com” de l’aprenentatgeEsquema d'un cervell
Planificar i realitzar tasques. Com organitzem i expressem les nostres idees. Escriure una redacció o resoldre un problema matemàtic són tasques estratègiques.

Diferenciar les maneres que els estudiants poden expressar el que saben.

 

 Referències

© CAST (2011). Universal Design for Learning Guidelines version 2.0. Wakefield, MA: Author. http://www.udlcenter.org/aboutudl/udlguidelines.

Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (2015). De l’escola inclusiva al sistema inclusiu.

Lane, K. L., Rogers, L. A., Parks, R. J., Weisenbach, J. L., Mau, A. C., Merwin, M. T., & Bergman, W. A. (2007). Function-based interventions for students who are nonresponsive to primary and secondary prevention efforts. Illustrations at the elementary and middle school levels. Journal of Emotional and Behavioral Disorders, 15, 169-183.

Tornar a dalt