La majoria de persones amb afàsia causada per un Accident Vascular Cerebral (AVC) recuperen les habilitats del llenguatge de manera espontània durant els primers 3-6 mesos post lesió. Després, experimenten un estancament de l’evolució o bé una evolució poc significativa. Diversos estudis descriuen els principals factors que influeixen en aquesta temporalització de la recuperació.

A partir d’un cas clínic en el que s’ha donat una evolució amb estancament de la millora als divuit mesos i millora al cap de quatre anys post-lesió es pretenen conèixer els factors que han influït tant en l’estancament com en l’evolució del llenguatge, i de quina manera ho han fet. També es pretén aportar evidència científica dels factors que influeixen o no en l’evolució d’una afàsia. A propòsit d’aquest, es fa una revisió i discussió de la literatura sobre els factors que poden influenciar tant en l’estancament com en la recuperació d’una afàsia. El tipus de lesió explicaria l’estancament del llenguatge del pacient, en canvi, la inexistència d’antecedents mèdics, la no problemàtica ni amb els trastorns associats ni amb la visió, l’estat emocional controlat per la medicació, el recolzament del seu entorn familiar i el suport social que ha rebut en tot moment, juntament amb el tipus de lesió, la cirurgia duta a terme, l’evolució neurològica, la rapidesa en l’inici de la rehabilitació i la intensitat d’aquesta, han afavorit l’evolució de l’expressió i la comprensió del llenguatge del pacient.