Category Archives: Treballs fi de grau

Treballs de Final de Grau (TFG): Temes i estudiants 2015

Posted on by

Les alumnes de quart curs del grau en Logopèdia estan dedicant hores i esforç en la elaboració dels seus Treballs de Final de Grau. Alguns són experimentals, altres d’intervenció amb grups de població, n’hi ha de revisió bibliogràfica i de desenvolupament d’eines professionals.

Ara ja és un plaer veure els seus temes i conèixer els dissenys que han plantejat. En els propers mesos veurem resultats, protocols, mostres i conclusions. Cap a finals de maig podrem assistir a les presentacions públiques i, en algun cas, els veurem presentar-se en algun congrés de la professió. Tot un repte i una satisfacció per a l’alumnat i el professorat.

Aquests són els temes i autores dels TFG d’aquest curs en el Grau en Logopèdia de Blanquerna:

  • Anàlisi del protocol The Social Thinking Dynamic Assessment Protocol, com a eina per a la intervenció logopèdica en infants amb TEA – Cristina Aguilar
  • Dificultats de comprensió lectora en alumnat universitari – Norma Mas
  • L’alimentació i la hidratació en disfàgia: experiències i propostes  de millora qualitativa – Núria Argelich
  • Eficàcia dels programes d’estimulació primerenca en infants amb sordesa oralitzats. Revisió de la literatura científica – Alba Badell
  • La utilització de SAAC per a pacients amb afàsia – Laura López
  • Elaboració d’una guia per a famílies amb infants amb TEL – Anna Pelegrí
  • Dificultats pragmàtiques en infants. Proposta d’una lectura adaptada – Esther Quiroga
  • La influència del tinnitus sobre la qualitat de vida d’adults no sords. Adaptació d’un qüestionari – Sílvia Rodríguez
  • Relacions entre les alteracions en la morfologia orofacial i la funció articulatòria – Cristina Crespo
  • Hàbits orals lesius i la seva influència en les maloclusions i en els trastorns de la parla – Mónica Egea
  • Elaboració d’un Core Set per a pacients amb afàsia seguint la CIF de la OMS – Blanca Garcia i Alicia Grünig
  • Evolució qualitativa i quantitativa del Voice Range Profile en la muda vocal en funció de l’entrenament vocal – Mar Junyent
  • Variacions morfosintàctiques de nens bilingües amb TEL – Lorena Pérez
  • Necessitats i fites en el tractament de pacients afàsics – Cristina Prats
  • Relacions entre el reflux faringo-laringi i la veu en situacions d’estrès induït – Estel Ramírez

Laia Sánchez: Aplicació i mesura de l’eficiència d’un programa de consciencia fonològica

Posted on by

La conciencia fonológica es una habilidad metalingüística que permite analizar y sintetizar de manera consciente los segmentos sonoros de la lengua (Jiménez y Ortiz, 2000). Las habilidades que forman la conciencia fonológica de los niños se encuentran en una complejidad continúa, de modo que van desde actividades menos complejas a  actividades más complejas. Hay varios estudios que han dado importancia a la relación existente entre esta habilidad y la lectura. La conciencia fonémica infantil que tienen los niños cuando comienzan su escolarización está estrechamente relacionada con el aprendizaje de la lectoescritura.

Continue reading →

Nina Rodríguez: La intervenció en afàsies mitjançant les TIC: Valoració del programa FESKITS com eina de rehabilitació

Posted on by

La nostra recerca neix de la voluntat de buscar alternatives a la rehabilitació convencional, ja que, aquesta no sempre dóna resposta a totes les persones amb afàsia. Jara (2008) considera que “Les manifestacions de l’envelliment cognitiu dependran de l’estimulació que cada individu ha rebut al llarg de la seva vida”. Gaspar González (2008) president de l’Associació Nacional de Logopèdia Digital entén que les TICS s’han d’incloure a la nostre pràctica diària, sempre fent un ús racional d’elles i perseguint objectius terapèutics i no de caràcter lúdic. Navarro (2003) atribueix dos funcions bàsiques a allò que ell anomena tecnologies d’ajuda per a la rehabilitació del llenguatge i l’accés a la informació de l’entorn.

  • Serveixen de mitjà d’accés i ajuda a la comunicació.
  • Ser un mitjà per a la rehabilitació del llenguatge oral i escrit.

Al llarg de la literatura científica trobem diversos programes informàtics que van des de la comunicació alternativa i augmentativa fins a l’estimulació cognitiva. Dressler a l’any 1991 dissenya un programa basat en l’ordinador Macintosh  on treballa comprensió verbal, comprensió lectora, comprensió auditiva i denominació. La seva funció és que els pacients afàsics puguin practicar les seves habilitats lingüístiques sense necessitar l’ajut del professional. Les activitats estan basades en mostrar col·leccions d’objectes, dibuixos, fotografies, paraules o frases.

Continue reading →

Anna Milà: Disseny d’una Unitat de disfàgia en un CDIAP

Posted on by

En el treball es justifica la necessitat de la creació d’una unitat de disfàgia pediàtrica en un centre de desenvolupament infantil i atenció precoç i, al mateix temps, s’explica com en seria una.

La recerca està recolzada per un marc teòric científic i d’investigació, que ens serviran com a base per argumentar la nostra hipòtesi, és a dir, la necessitat assistencial que hi ha en la societat catalana que els CDIAPs assumeixin el tractament dels pacients amb disfàgia infantil.

Elisabet Canals-Fortuny: Tipus d’administració de l’Índex d’Incapacitat Vocal-10 (VHI-10)

Posted on by

L’ànim d’aquest estudi és demostrar que el tipus d’administració de l’índex d’Incapacitat Vocal  (VHI-10) influeix i determina el resultat de la prova.

Per a aquest efecte s’ha estudiat una mostra de 146 pacients, dividits en dos grups, control i experimental, als quals se’ls ha administrat el VHI-10 pre-post tractament de dues maneres diferents: el primer grup de la manera convencional i el segon grup amb el test pre-tractament a la vista. D’ambdós grups s’ha analitzat el resultat test-retest. En els resultats obtinguts finalment no s’ha pogut concloure una diferència estadísticament significativa entre les puntuacions pre-post tractament però sí canvis notables en el tipus de resultats.

Elisenda Colomer: Factors que influeixen en l’evolució de l’afàsia

Posted on by

La majoria de persones amb afàsia causada per un Accident Vascular Cerebral (AVC) recuperen les habilitats del llenguatge de manera espontània durant els primers 3-6 mesos post lesió. Després, experimenten un estancament de l’evolució o bé una evolució poc significativa. Diversos estudis descriuen els principals factors que influeixen en aquesta temporalització de la recuperació.

A partir d’un cas clínic en el que s’ha donat una evolució amb estancament de la millora als divuit mesos i millora al cap de quatre anys post-lesió es pretenen conèixer els factors que han influït tant en l’estancament com en l’evolució del llenguatge, i de quina manera ho han fet. També es pretén aportar evidència científica dels factors que influeixen o no en l’evolució d’una afàsia. A propòsit d’aquest, es fa una revisió i discussió de la literatura sobre els factors que poden influenciar tant en l’estancament com en la recuperació d’una afàsia. El tipus de lesió explicaria l’estancament del llenguatge del pacient, en canvi, la inexistència d’antecedents mèdics, la no problemàtica ni amb els trastorns associats ni amb la visió, l’estat emocional controlat per la medicació, el recolzament del seu entorn familiar i el suport social que ha rebut en tot moment, juntament amb el tipus de lesió, la cirurgia duta a terme, l’evolució neurològica, la rapidesa en l’inici de la rehabilitació i la intensitat d’aquesta, han afavorit l’evolució de l’expressió i la comprensió del llenguatge del pacient.