“Els logopedes fem vestits a mida per a cada pacient”

Els alumnes de tercer curs del grau de Logopèdia vam tenir el plaer d’assistir a una conferència amb la Magda Giralt, representant de l’associació ACAPPS (Associació Catalana per a la Promoció de les Persones Sordes) i la Rosa Sanvicens, usuària i presidenta de l’associació TraCE (Associació Catalana de Traumàtics Cranioencefàlics i Dany Cerebral).

Va ser una xerrada molt emotiva per ambdues parts, per una banda la de la Magda amb una perspectiva més global i objectiva de l’associació i per altra banda la de la Rosa, amb una perspectiva més subjectiva i molt emotiva, ja que ella va patir un traumatisme cranioencefàlic ara ja fa 32 anys i ens va explicar la seva història com a supervivent a una afàsia.

D’una banda, ACAPPS és una associació que té com a objectiu defensar els drets de les persones amb dèficits auditius i de les seves famílies. La Magda ens va explicar el rol del Logopeda a l’associació i ens va explicar la campanya que han creat a l’associació arrel de la situació actual amb la Covid19, anomenada #VullLlegirElsLlavis per aconseguir que es facin mascaretes adequades a les persones amb deficiència auditiva per tal que puguin llegir els llavis i facilitar la seva comunicació, ja que els llavis són una eina molt facilitadora per a ells i portar-los tapats davant una persona amb dèficit auditiu és com tallar-li les ales a un ocell.

Una de les frases que més em va agradar de la Magda va ser “els logopedes fem vestits a mida per a cada pacient”. Considero que aquesta és la base de la Logopèdia: veure que darrere de cada pacient hi ha una persona amb uns sentiments i unes necessitats específiques completament diferents de les d’un altre pacient i no veure a la persona com al trastorn que pateix.

D’altra banda, la Rosa ens va explicar la seva història que la porta acompanyant ara ja fa 32 anys. Va patir un accident i arrel del traumatisme cranioencefàlic va patir una afàsia. Va ser molt enriquidor escoltar el seu testimoni i com va viure ella aquesta situació, per poder ficar-nos més en la pell del pacient i conèixer com viuen ells una situació tan difícil i delicada com és la de perdre el llenguatge d’un dia per l’altre. El que més va destacar la Rosa de l’afàsia és el fet de tenir l’horrible sensació que ningú et comprèn. La tasca del logopeda és crucial en aquest sentit, i hem d’aconseguir donar eines i recursos per facilitar la comunicació amb el pacient no només per un fet conversacional, sinó per un fet emocional que pot afectar els sentiments i autoimatge del pacient. A més, la Rosa ens explicava que cada dia des de fa 32 anys, encara que sigui durant un segon al dia, recorda aquell fet que li va canviar la vida per les seqüeles que li va deixar aquell accident.

El fet d’haver tingut aquests dos punts de vista van fer que la conferència fos totalment recomanable com a estudiant de Logopèdia i ens va fer reflexionar molt sobre la que serà la nostra professió i sobre com hem d’abordar a cada pacient de manera individualitzada.

Entrada redactada per l’alumna Sandra Alonso Jiménez (Seminari V)