(Español) Les habilitats socials en el Trastorn de l’Espectre Autista: una mirada evolutiva

El passat dimarts 5 de novembre els alumnes de logopèdia, entre d’altres, vam presenciar una jornada sobre les habilitats socials en el TEA, conduïda per la logopeda Pamela Rollins, de la Universitat de Texas, seguida de la Noemí Balmaña i la María Díez-Juan, dues psicòlogues especialitzades en Trastorns de l’Espectre Autista treballant a l’Hospital Sant Joan de Déu.

Gràcies a la col·laboració de diversos col·legis (logopedes i psicopedagogs) i l’Associació d’Asperger es va poder dur a terme aquesta jornada amb el privilegi de comptar amb dos testimonis, en Bernat Soler i la Mariona L. Corominas en una taula rodona.

La jornada va començar amb una reflexió que planteja que els nens amb autisme han de treballar partint de desenvolupar un vocabulari bàsic que els permeti comunicar-se, i la importància del treball en equip amb la família i el nen per a desenvolupar habilitats socials.

Els símptomes del TEA apareixen abans dels tres anys de vida i tenen una simptomatologia molt diversa, però en podem destacar dos patrons significatius: comportaments repetitius i dèficits en la interacció social. A més d’haver una comorbiditat amb patrons conductius, mèdics i cognitius, entre d’altres. Això fa que hi hagi una diversitat en el Trastorn de l’Espectre Autista.

S’ha de discernir de la comunicació i interacció social de les que no ho són. Per exemple la comunicació social es basa en el model de Tomasello (2005) on ens diu que l’infant en els dos primers anys de vida han de compartir emocions i intencions, per així assolir els objectius de la cognició social, però alguns nens amb TEA no arriben a assolir aquesta etapa de cognició social, sinó que persegueixen un objectiu però sense evolucionar al compartir l’atenció.

A partir dels dos mesos de vida, els infants normotípics comencen a riure, i d’això se’n diu interacció diàtica, on hi ha una interacció amb mirada mútua. A partir dels sis-deu mesos passen a ser triàdiques, on el nen treballa per arribar a un objectiu. En aquesta etapa intervenen el nen, el comunicador i un objecte. Però un infant no passa a ser social fins a partir de l’any-any i mig, on hi ha un objectiu comú i una intenció compartida.

La Pamela Rollins està treballant amb el mètode d’intervenció Pathways, model conductista i naturalista on ensenyen als pares a interactuar amb els seus fills amb una interacció diàdica. Als pares se’ls administra un protocol on han d’anar passant nivells d’interacció, a més d’oferir-lis una intervenció als propis pares per tal de disminuir l’estrès i fer ús de conductes positives.

Aquesta jornada ens va oferir participar en una oportunitat única que ens va aportar molts coneixements sobre el Trastorn de l’Espectre Autista, en diferents mètodes d’intervenció i en com, dues persones amb TEA han viscut i sentit al llarg de la seva vida amb aquest trastorn.