L’equip Logopèdia Blanquerna a la Trailwalker d’Intermón-Oxfam ha acomplert els seus objectius

Un equip de sis professors de Logopèdia ha participat en la quarta edició de la marxa de cent quilòmetres, entre Olot i Sant Feliu de Guíxols, que organitza Intermón-Oxfam per a la divulgació de les seves accions de cooperació i per al recapte econòmic.

Els sis professors participants han estat la Marta Jordana, la Tània Puignou, en Jesús Valero i en Josep M. Vila, caminant els quatre tot el recorregut i rebent tot el suport necessari, i més, de les professores Carme Juncà i Merche Velasco.

Un bon equip 1 retall

L’equip s’havia proposat diversos objectius. En primer lloc donar a conèixer les accions d’Intermón en la seva lluita contra les desigualtats i recaptar el màxim de diners per a l’associació. Aquest primer objectiu ha estat cobert abastament. L’equip ha organitzat cinc activitats presencials (un tast de vins, jornades de divulgació de la logopèdia en l’entorn educatiu, de la vellesa i del món coral i un concert) a les que han assistit més de sis-centes persones. En aquests actes s’ha explicat la missió i les accions d’Intermón-Oxfam. Respecte a la recaptació, ens plau dir que gràcies a les aportacions de molts amics, companys, assistents a activitats, empreses (Widex i Med-El) i molts anònims generosos hem recaptat més de 9.000 euros, sent l’equip amb el nombre més alt de donatius i amb l’import més elevat.

Premi més donatius 1

Samarreta 1 retall

També ens havíem proposat donar a conèixer la logopèdia. Per això les activitats programades no eren de formació per a logopedes sinó per a mestres, a professionals de l’envelliment i per a cantaires. També vam decidir que el nom del nostre equip fos “Logopèdia Blanquerna”, així les persones que van assistir als lliuraments de premis, que consultaven el rànquing de recaptació o que ens van veure durant la caminada van sentir i llegir la paraula logopèdia. Pensem que hem ajudat a donar a conèixer la nostra professió.

Finalment, ens vam proposar viure una experiència d’equip i personal. Hem de confessar que ha estat un plaer i un privilegi viure aquesta aventura. Ens ho hem passat molt bé. Al llarg dels entrenaments, de les activitats, de les reunions de preparació i, finalment, durant la caminada hem gaudit i hem après molt.

Hem après coses molt diverses…

Hem comprovat que hi ha moltes persones que es posen al servei de les bones causes. Vam demanar la col·laboració de professors per organitzar i impartir xerrades en les jornades i no vam trobar cap negativa. Vam demanar diners i n’hem recollit un bon munt. Hem vist com més de vuitanta estudiants i professors de fisioteràpia i infermeria de Blanquerna han treballat tota una nit donant suport als participants a la Trailwalker. Hem demanat la formació i l’acompanyament d’un fisioterapeuta i ha estat amb nosaltres tota la nit i ens ha ajudat a no patir les conseqüències de la caminada. Hem gaudit d’un equip de suport de luxe que ens ha mimat i ha estat sempre a punt per allò que ens fes falta.

Likes

Hem rebut la visita de familiars, amics i companys en diferents moments de la ruta. El seu escalf i ànim ens ha ajudat a caminar durant les vint-i-vuit hores que va durar el nostre recorregut. Hem rebut centenars de missatges al telèfon, al mail i al facebook a mida que anàvem caminant. Saber que hi ha tanta gent pendent de les teves passes i de les teves butllofes t’esperona a seguir caminant. Tots ells ens han ensenyat què és la gratuïtat. Vosaltres ens heu ensenyat a estar al servei i a l’escolta de l’altre.

Un bon equip 2

Hem après a viure en equip. Potser pensareu que ja en sabíem… doncs encara n’hem tret coses positives. En primer lloc, hem viscut aquesta aventura sense ser amics. Som bons companys i ens hem posat d’acord per fer una cosa nova, exigent i compromesa. Som molt diferents però ens hem associat per a un objectiu que ens uneix. Diversos però units. Hem après a obeir i ens hem deixat manar. Hem estat molt ben manats. La Tània tenia el rol de líder i l’ha exercit amb saviesa i eficiència. Ha coordinant caminadors i suport i ha anticipat problemes i solucions. Però, sobre tot, ha buscat el consens i la complicitat. Les seves frases sovint començaven per un “nois, què us sembla si…” i amb aquesta fórmula posava en consideració les accions a emprendre i l’equip la seguia amb confiança en la seva autoritat. També hem viscut que un equip dóna suport en tot moment. En un moment dones suport i en un instant després el reps. Incondicional, generós, atent, disposat, immediat… l’equip és allà i tu també ets equip. Tot un aprenentatge per a la vida professional.

Una passa darrera altra

Hem après que un pas darrera l’altre permeten anar molt lluny. Sembla una bajanada però a vegades ens movem per empentes sobtades i frenades de cop. Caminar tantes hores sense dormir i aturant-se només per menjar i canviar el calçat i els mitjons, mantenir un ritme lent, no posar-te nerviós quan veus que et quedes el darrer de la cua i que l’escombra està al teu darrera… hem fet un pla, tenim un objectiu i ens el creiem, tenim confiança en l’equip i la causa que ens empeny no es queda en nosaltres mateixos sinó que ens depassa. Som instruments per a una causa. No defallim, molts ens han confiat el seu suport i esperen de nosaltres que anem posant un peu darrera l’altre. Seguim!

Intermón destinarà els fons recollits en la Trailwalker a campanyes per a l’aigua. Sabem que hi ha territoris on l’aigua és un bé escàs i que calen molts esforços per tenir-ne. Moltes persones del món han de caminar moltes hores per aconseguir una mica d’aigua no sempre neta. Nosaltres vam caminar cent quilòmetres en un cap de setmana. Ells han de caminar molts quilòmetres cada dia. Caminar per a l’aigua, caminar per a la vida… La logopèdia no és una professió que en ella mateixa porti aigua a les persones però també lluita per portar a les persones un fluid que necessitem per a la vida, la comunicació. Hem caminat pel dret a l’aigua i pel dret a la comunicació.

Una mica abans de les deu del matí del dissabte vam pujar al podi a recollir el premi a l’equip amb més recapte i després de vint-i-vuit hores caminant sense dormir, amb un xàfec a mitjanit, amb algunes butllofes als peus però sentint la gran empenta que ens han donat tots els que han fet aportacions i suport, vam arribar a Sant Feliu a migdia del diumenge. Vam tornar a pujar a un pòdium. Mireu les fotos, darrera nostre hi ha moltes persones que com nosaltres lluiten pel dret a l’aigua i pel dret a la comunicació al món. A tots vosaltres, moltes gràcies!

Arribada 1

Podeu veure més fotografies si cliqueu aquí