Nina Rodríguez: La intervenció en afàsies mitjançant les TIC: Valoració del programa FESKITS com eina de rehabilitació

La nostra recerca neix de la voluntat de buscar alternatives a la rehabilitació convencional, ja que, aquesta no sempre dóna resposta a totes les persones amb afàsia. Jara (2008) considera que “Les manifestacions de l’envelliment cognitiu dependran de l’estimulació que cada individu ha rebut al llarg de la seva vida”. Gaspar González (2008) president de l’Associació Nacional de Logopèdia Digital entén que les TICS s’han d’incloure a la nostre pràctica diària, sempre fent un ús racional d’elles i perseguint objectius terapèutics i no de caràcter lúdic. Navarro (2003) atribueix dos funcions bàsiques a allò que ell anomena tecnologies d’ajuda per a la rehabilitació del llenguatge i l’accés a la informació de l’entorn.

  • Serveixen de mitjà d’accés i ajuda a la comunicació.
  • Ser un mitjà per a la rehabilitació del llenguatge oral i escrit.

Al llarg de la literatura científica trobem diversos programes informàtics que van des de la comunicació alternativa i augmentativa fins a l’estimulació cognitiva. Dressler a l’any 1991 dissenya un programa basat en l’ordinador Macintosh  on treballa comprensió verbal, comprensió lectora, comprensió auditiva i denominació. La seva funció és que els pacients afàsics puguin practicar les seves habilitats lingüístiques sense necessitar l’ajut del professional. Les activitats estan basades en mostrar col·leccions d’objectes, dibuixos, fotografies, paraules o frases.

El programa informàtic Feskits està dissenyat per les neuropsicòlogues Pujol i Sánchez a l’any 2004 amb revisió al 2009. Es tracta d’un sistema de treball que aprofitant les TICS permet fer tractaments online d’estimulació cognitiva. Els tractaments estan pensats per ajudar a mantenir o millorar les funcions cognitives superiors. Es treballen dominis cognitius com: atenció, memòria, llenguatge, càlcul i funcions executives. Es proposen tasques de complexitat creixent a mesura que la persona va resolent adequadament els exercicis. La progressió és independent en cada un dels dominis, adequant-se al perfil cognitiu de cada persona.

El perfil cognitiu pot anar des de persones grans sanes que desitgen realitzar un treball d’estimulació cognitiva amb caràcter preventiu, fins a persones que presenten alguna malaltia i necessiten un tractament terapèutic especialitzat, en funció del diagnòstic que presenten i el nivell d’alteració en cada un dels dominis.

La nostra recerca pretén comprovar si es verifica la següent hipòtesi de treball:  Les persones que han patit un AVC que els ha cursat en una síndrome afàsica i en el decurs del seu tractament fan servir el programa informàtic Feskits durant 6 mesos a raó de 2 hores setmanals, milloren de manera estadísticament significativa les seves puntuacions en denominació i comprensió. El disseny està basat en múltiples casos únics. La mostra del nostre estudi han estat 6 persones amb afàsia que no han fet prèviament tractament de logopèdia. Cinc homes i una dona d’edats compreses entre els 26 i els 66 anys. Hem agrupat als subjectes per parelles conformades un del grup experimental amb un del grup control, respectant la major semblança possible entre tots dos.

Hem fet una comparativa entre les persones que conformen el grup experimental amb aquelles que formen part del grup control. Inicialment se’ls passa el PCA a tots els pacients, posteriorment realitzen tractament, uns la teràpia convencional i altres la modalitat informatitzada Feskits amb una freqüència de dos hores setmanals durant 4 mesos. Realitzem el retest 1. Continuen dos mesos més de tractament i finalment se’ls fa el retest2. El criteri d’inclusió per la selecció dels pacients ha estat edat i patologia. Hem buscat homogeneïtat entre les parelles a comparar. A banda del programa informatic Feskits a la nostra recerca ens hem ajudat del test tipus screening PCA dissenyat pel doctor Vendrell conjuntament amb el seu equip de neuropsicologia de l’hospital de Sant Pau. El test PCA ens aporta una puntuació quantitativa i dóna informació dels dèficits que presenta els quals posteriorment s’hauran de treballar. També ens orienta dels aspectes del llenguatge que estan més o menys preservats. D’entre tots els subtests que conformen el test PCA, nosaltres hem pres tres d’ells com a referents pel nostre estudi, per ser aquells que els seus resultats ens aporten informació relacionada amb la hipòtesi de la nostre recerca: denominació, designació oral i designació escrita. Ens hem ajudat del suport del programa estadístic SPSS per posteriorment fer l’anàlisi dels resultats obtinguts a la nostra recerca. A causa de la mida tan reduïda de la mostra ens hem ajudat també de les proves no paramètriques i en concret de la prova de Mann-Whitney per tractar-se de mostres independents no relacionades les dades obtingudes al nostre estudi.

La nostra hipòtesi no es compleix , ja que, no podem afirmar que ni en denominació ni en designació oral ni en designació escrita els resultats obtinguts pels pacients que conformen el grup experimental siguin estadísticament significatius en relació als pacients del grup control.