Skip to content

Avaluació psicològica de l’afecte

Elisabeth Ballús

Doctora en psicologia. Professora associada de la Universitat Ramon Llull, Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna. Membre i Professora de la Societat Catalana del Rorschach i Mètodes Projectius, adherida a la International Rorschach Society.

Imagen 1

Massa sovint, l’actualitat informativa ens colpeix amb notícies com la de fa uns mesos sobre abusos sexuals a menors en escoles de Primària a Barcelona. Fets com aquests generen molt debat social i professional que ens interpel·la de ple com a psicòlegs i ens planteja, entre d’altres, qüestions com la de la detecció d’aquests abusos, la intervenció i la presa de decisions. Presa de decisions que en aquest cas es fa en l’àmbit judicial i en la qual el rol del psicòleg esdevé clau, ja que la seva avaluació ajudarà el jutge a prendre una resolució amb repercussions legals i psicològiques per a les persones involucrades. Són vivències molt traumàtiques i delicades d’explorar, que requereixen d’instruments específics, com poden ser les Tècniques Projectives, per facilitar l’expressió de sentiments dolorosos i difícils d’expressar.

La nostra societat, als inicis del segle XXI, cada cop és més complexa i necessita d’avaluacions psicològiques que puguin anar més enllà del valor d’una puntuació o una etiqueta diagnòstica, i que aprofundeixin en l’avaluació i comprensió de la personalitat global del subjecte. En aquest sentit, les Tècniques Projectives són una de les eines que ens permeten aquest tipus d’avaluació psicològica, tal com es va abordar en el XVII Congrés Nacional de la Societat Rorschach i Mètodes Projectius, celebrat a Barcelona el passat 16 i 17 d’octubre del 2015 a la nostra Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna.

En l’apertura del congrés, Natividad Briones, presidenta nacional de la Sociedad Española del Rorschach y Métodos Proyectivos (SERYMP), va remarcar la utilitat clínica, validesa i fiabilitat de les Tècniques Projectives i la seva aplicació en els diferents àmbits: d’avaluació, terapèutic i de recerca. Va fer especial èmfasi en l’àmbit d’avaluació, ja que els psicodiagnòstics amb aquestes tècniques comporten una avaluació profunda i integradora de la personalitat que permet arribar a una major comprensió de la persona. Per acabar, va instar els estudiants i futurs psicòlegs a formar-se en aquestes tècniques i, així, poder afrontar els reptes actuals de la seva professió.

Seguidament, la Dra. Fiorella Gazale, professora de la Universitat de Milà i Presidenta de l’Institut Italià del Rorschach i Psicodiagnòstic Integratiu, va fer la conferència inaugural. Va parlar sobre l’avaluació integrativa multimètode partint d’una visió interdisciplinària de la psicologia i, per tant, incorporant aportacions d’altres disciplines com la neuropsicologia. Va assenyalar que una avaluació multimètode en l’avaluació d’un adult, per exemple, comportaria utilitzar diferents estímuls: un test de self-report (MPPI2), un test de performance cognitiu (WAIS IV) i un test d’imatges (TAT) amb estímuls emocionals intensos que permetin expressar experiències difícilment verbalitzables. Això permetria integrar totes les informacions dels diferents estímuls/tests i constatar la seva convergència o divergència per conèixer i avaluar el funcionament dels diferents aspectes de la personalitat del pacient.

Les comunicacions es varen organitzar en taules rodones i en comunicacions lliures sobre temes d’intervenció i recerca. Quant a la recerca, es varen presentar investigacions realitzades amb diferents Tècniques Projectives: gràfics o dibuixos, relats o històries, Rorschach. Cal destacar, però, que totes elles tenien un punt en comú: presentar una anàlisi tant qualitativa com quantitativa dels resultats. A tall d’exemple, en citarem uns quants: Avaluació formal de les variables expressives en el test de l’animal, Categories temàtiques en el Rorschach en una mostra de presidiaris, Adaptació del test Pota Negra per avaluar l’aferrament en nens i adolescents.

Finalment, en l’àmbit d’intervenció hi van haver interessants comunicacions sobre l’ús dels tests projectius en la presa de decisions en diferents camps: penal, violència, abusos sexuals, adopció i custòdia, etc. En totes elles es va remarcar que la demanda professional, ja sigui com a psicòleg forense, clínic o d’una altra especialitat, requereix poder fer una avaluació amb Tècniques Projectives donada la complexitat dels casos actuals.

Per poder tenir més informació i/o formació sobre aquestes tècniques, us podeu adreçar a les webs de les diferents societats del Rorschach i mètodes projectius tant nacionals com internacionals que es detallen a continuació.

  • Societat Catalana del Rorschach i Mètodes Projectius

http://www.rorschach.cat/

http://www testprojectius.cat

  • Sociedad Española del Rorschach y Métodos Proyectivos

http://rorschach.com.es/

  • International Society of the Rorschach & Projective Methods

http:www.rorschach.com

D’altra banda, hi ha els estudis, treballs i investigacions experimentals que s’han fet i s’estan fent i que podeu trobar ressenyats en les diferents publicacions que existeixen sobre aquestes tècniques. D’àmbit nacional, des de fa trenta anys es publica la Revista de la Sociedad Española del Rorschach y Métodos Proyectivos, que es pot trobar a la web de la Societat Espanyola. Cal recordar que la major part dels treballs presentats en aquest XVII Congrés estan publicats en el darrer número  de la revista, el n. 28. D’àmbit internacional tenim la revista Rorschachiana. Journal of the International Society for the Rorschach

(http://www.hogrefe.com/periodicals/rorschachiana/)

També hi ha publicacions de recerca sobre tècniques projectives a la revista Aloma: Revista de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport (http://www.revistaaloma.net/index.php/aloma). En trobareu alguns exemples en els enllaços següents:

Ballús, E, Pérez Testor, C. i Bachs, J. (2010). L’adopció internacional amb nens del Nepal: estudi amb el test projectiu Pota Negra. Aloma: Revista de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’esport (27), 181-210.

Ballús, E., Pérez-Testor, C. Virgili, C. i Casas (2015). Evaluación de las relaciones triangulares: desarrollo y validación de un instrumento a partir del test proyectivo Pata Negra. Aloma: Revista de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’esport 33 (2), 87-94.

 

 

Comments are closed.