Skip to content

Hiperconnexió

Xavier Carbonell
Catedràtic de la Universitat Ramon Llull, Facultat de Psicologia,Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna. Psicòleg, especialista en psicologia clínica del Centre d’Atenció per a Addictes a Substàncies Garbivent.

Foto Xavier Blog

En els inicis d’Internet, l’emissor d’un missatge textual tenia temps d’escriure’l, evitava la interacció cara a cara i s’escudava en l’anonimat. No obstant això, i gairebé sense ser-ne conscients, s’ha evolucionat cap a la hiperconnectivitat. Per exemple, un usuari de whatsapp pot saber si el missatge ha estat rebut i llegit, quan el receptor ha llegit els seus missatges per última vegada i si està en línia o escrivint. La interacció no és (com en els vells temps) anònima ni diacrònica. L’ansietat que es genera ja s’havia descrit abans (per exemple, no rebre resposta a una carta, que el receptor no despengi el telèfon, etc.), però ara és més immediata.

L’accessibilitat és permanent, propera i veloç. La comunicació és multicanal i simultània: no és estrany parlar per telèfon mentre s’escriu a l’ordinador o mirar la televisió amb la tauleta encesa. Però la hiperconnexió, l’ansietat davant la falta de resposta immediata, el sentiment de no pertànyer a un grup, etc. no són necessàriament patològiques. I bona part de tot plegat es pot corregir amb mètodes psicoeducatius.

Read more