Skip to content

Famílies i parelles en crisi

Ana María Gil.

Psicòloga Clínica. Presidenta de la Secció de Família i Parella de la FEAP. Professora associada de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i del ’Esport Blanquerna-URL.

AGil

En els últims anys s’està plantejant com l’actual crisi macroeconòmica social ha produït un impacte perjudicial en les famílies, cosa que ha generat demanda d’ajuda psicoterapèutica sobretot pels problemes que sorgeixen en l’esfera de la relació de parella, i en la relació pares-fills, especialment amb fills adolescents.

Com indica la publicació Los determinantes sociales de la salud. Los hechos probados, editada per l’Organització Mundial de la Salut (2003), les persones que pateixen situacions socials desfavorables, ingressos econòmics baixos, mala alimentació, un habitatge en condicions poc saludables, ruptures familiars o de parella, fàcil accés a les drogues, etc . tenen, com a mínim, el doble de probabilitats de patir malalties greus i morts prematures. Aquestes situacions poden provocar episodis d’ansietat,angoixa, depressió, irritabilitat, agressivitat i trastorns del son.

El context actual, amb les tensions que generen els problemes econòmics, afavoreix l’aparició de situacions de violència relacional, que afecten la qualitat de vida de les persones, de les parelles i de les famílies.

Endinsant-nos específicament en la violència en la relació de parella, autors com Perrone i Nannini (1997) ens ofereixen un esquema per diferenciar el patró de violència que apareix en parelles amb tipus d’interacció simètrica i complementària respectivament, de manera que poden donar-se dos tipus de violència:

  • Violència-agressió: es produeix en parelles en les quals és present l’exigència d’igualtat en la relació de poder, i des de la rivalitat poden entrar en escalada simètrica. La violència forma part del conflicte entre tots dos.
  • Violència-càstig: es dona en una parella en què hi ha una posició desigual entre els seus membres, i en aquesta línia, un dels membres pot exercir violència per deixar clara la seva posició de dominància i per col·locar el partenaire en una posició de submissió clara. Aquesta forma de violència és la que generalment s’identifica amb el rètol de “violència de gènere”.

No obstant això, alguns autors matisen que no existeixen aquestes formes pures, i que la violència es produeix en espais de confusió entre simetria i complementarietat, amb el predomini relatiu d’una d’elles (Gil,Linares, 2016).

Són molts els estudis que confirmen la presència de consum d’alcohol i altres substàncies com a detonants de conductes violentes. Els agressors amb una història de violència familiar (incloent l’agressió contra la parella) solen estar entre el grup dels addictes a les drogues en major proporció que els no-agressors familiars (Dutton,Hart, 1992). Però les diferents substàncies ens presenten diferents escenaris i formes de violència.

Per l’experiència de treball amb addictes a l’heroïna, sobretot dels anys noranta, vam poder comprovar que es tractava d’una forma de violència delinqüencial (robatoris, atracaments, etc.), o de conductes agressives que es produïen en l’àmbit familiar en episodis de confrontació pares-fills davant les demandes i exigències de l’addicte.

En les famílies amb joves-adolescents consumidors de cànnabis, apareix la violència en una barreja de “desafiament adolescent” enfront de “posicionaments autoritaris” dels pares. S’ha descrit que un consum elevat de drogues —tant d’alcohol com d’altres substàncies il·legals— augmentava la probabilitat que aquests adolescents agredissin les seves mares, i incrementava, alhora, el risc de violència verbal en gairebé un 60% (Pagani et al., 2009).

Però és en el patró d’addiccions més actual, en el qual estan presents fonamentalment l’abús d’alcohol i cocaïna, on ens trobem amb la violència amb major component de dimensió relacional, i especialment en la relació de parella, tal com es mostra a la figura següent (adaptació de Gil&Linares, 2016)amb elements expressats per Klostermann et al.(2014):

Captura de pantalla 2016-08-31 a las 16.45.03

 

Està clara la influència recíproca entre el consum de substàncies i els problemes de relació de parella, encara que cal tenir en compte també els patrons de relació i interacció en funció del gènere de la persona consumidora de substàncies addictives: si és l’home, si és la dona, o si tots dos membres de la parella consumeixen,incloent parelles homosexuals, en què un o altre, o tots dos, poden estar en aquesta situació. Cal considerar que la presència d’addicció per si mateixa comporta una interacció relacional amb càrrega de maltractament psicològic, ja que hi ha una important presència de sofriment en les persones que conviuen amb una persona en situació d’addicció (Gil& Linares, 2016).

Pel que fa a l’abordatge psicoterapèutic, amb inclusió de la parella, cal diferenciar els casos en què hi ha presència d’una situació de dependència severa a una substància (amb clars components de dependència física i psicològica) i que, per tant, requereix clarament un abordatge que posa el pes inicial en l’atenció individual, d’aquells en què apareix dependència en patró d’abús amb consums episòdics. En aquestes situacions la intervenció dels psicoterapeutes ha d’anar dirigida a desenvolupar i validar objectius de suport al potencial resilient de les parelles i famílies. I requereix un esforç per construir una aliança terapèutica, tenint cura de la gestió del conflicte i hostilitat intrafamiliar. D’aquí deriva la importància de la formació i supervisió dels professionals.

Finalment, des de la pràctica clínica en consulta de teràpia de parella, ens preguntem:¿què els passa a les parelles? Cada vegada s’acosten més parelles a la consulta psicoterapèutica en demanda d’ajuda:parelles de diverses edats, i circumstàncies socioeconòmiques, així com de diferents configuracions (heterosexuals, homosexuals, interculturals, reconstituïdes que provenen de nuclis familiars anteriors, parelles que mantenen la convivència sense relació amorosa, etc.).

Diguem que els problemes en la relació de parella no entenen d’edats, de gènere, de formació, d’estatus socioeconòmic, etc. ni tampoc de temps d’evolució en la relació. Així, sorprèn com les parelles ja demanen ajuda quan recentment s’estan constituint com a tal. O en l’altre extrem, quan són parelles de llarg recorregut, amb anys de convivència, i fins i tot amb integrants d’avançada edat.

Els motius pels quals acudeixen a consulta poden ser variats, però és molt freqüent que sorgeixi la petició d’ajuda en moments en què la parella ha entrat en crisi. La crisi sol venir de la mà del desamor, dels conflictes i les discussions freqüents, dels intercanvis de retrets, d’importants problemes de comunicació, i en bastants ocasions perquè ja s’ha produït una infidelitat per part d’un dels integrants de la parella.

De vegades arriben a la consulta quan estan contemplant la separació com a sortida al conflicte. O el que és pitjor, quan un dels membres de la parella presenta algun símptoma psicològic (ansietat, depressió, consum excessiu d’alcohol, intent d’autòlisi, etc.) relacionat amb la vivència de malestar en la relació, i com a expressió insana del’estancament de la parella en una situació problemàtica.

Per descomptat, en ocasions són crisis adaptatives, que tenen a veure amb l’adaptació a canvis, ja siguin els propis del cicle vital (com ara donar el pas d’iniciar la convivència en parella, el naixement d’un fill, etc.) o canvis ocasionats per factors externs o fortuïts (canvis laborals i econòmics, mort d’algun membre significatiu de la família, etc.).

Altres factors que contribueixen a l’augment de les demandes tenen a veure amb el que s’ha anomenat parelles postmodernes, formades pels fills de l’estat del benestar i que es desenvolupen en el context actual, en el qual les noves tecnologies, el canvi de concepció dels rols de gènere i el pes de la individualitat dins de la relació adquireixen un valor important. En les consultes, cada vegada és més freqüent trobar-nos amb conflictes que vénen associats a l’ús de les tecnologies en la comunicació (intercanvi de missatges de correu, de Whatsapp, de Facebook, etc.), que adquireixen protagonisme a les sessions, amb lectures interminables del que l’altre ha dit/escrit, o pel descobriment d’infidelitats a través de l’ús d’aquestes tecnologies.

En qualsevol cas, el que es fa evident és el sofriment per part d’un o dels dos integrants de la parella, i la repercussió que això té sobre el clima de la relació, en l’esfera de la sexualitat, en la convivència, etc.

La nostra missió com a terapeutes de parella, en moltes ocasions, és ajudar a potenciar i desenvolupar habilitats de comunicació afectiva, i també habilitats per gestionar els conflictes.

Però davant aquests panorames de complexitat, l’important és ajudar sempre que els integrants de la parella se situïn davant la cruïlla de camins, en què la sortida insana és “seguir igual” —òbviament, en aquesta no els podem acompanyar—, i la sortida sana en la qual el terapeuta fa que decideixin cap on volen dirigir el seu esforç (unió/separació) i si estan disposats a treballar amb compromís en l’objectiu de seguir junts.

Referències

Dutton, D. G. iHart, S. D. (1992). “Riskmarkers for familyviolence in a federallyincarceratedpopulation”. International Journal of Law andPsychiatry, n. 15, p. 101-112.

Gil, A.M. i Linares, J.L.(2016).“Violencia de género y drogodependencias”. Mosaico. Revista de la Federación Española de Asociaciones de Terapia Familiar, n. 63,p. 41-52.

Klostermann, K.et al. (2014). “Terapia conductual de parejas para toxicómanos: ¿A dóndevamosdesde aquí?”. RET, Revista de Toxicomanías, 71, p. 3-12.

Organización Mundial de la Salud (2003). Los determinantessociales de la salud. Los hechosprobados.Disponible a: http://www.msssi.gob.es/profesionales/saludPublica/prevPromocion/promocion/desigualdadSalud/docs/hechosProbados.pdf.

Pagani, L.et al. (2009). “Risk factors for adolescent verbal andphysicalaggressiontowardmothers”. Journal of FamilyViolence, 24, p. 173-182.

Perrone, R. iNannini M. (1997).Violencia y abusos sexuales en la familia. Barcelona. Paidós.

Comments are closed.