Skip to content

La Retenció del talent en l’escola del segle XXI. Projecte Comenius

Susana del Cerro, Lali Ros i Jordi Longàs

Susana del Cerro Ramon. Doctora en Psicologia. Professora de l’Àrea de Psicologia del Treball i de les Organitzacions. Coordinadora de l’Àrea de Psicologia de les Organitzacions. Grup de Recerca Organització, Persona i Canvi.

Lali Ros Martrat. Doctora en Pedagogia. Professora de l’Àrea de Psicologia del Treball i de les Organitzacions. Coordinadora del màster universitari Psicologia del Treball, Organitzacions i Recursos Humans. Grup de Recerca Organització, Persona i Canvi.

Jordi Longás. Doctor en Pedagogia. Professor del grau d’Educació. Coordinador del màster universitari en Lideratge de la Innovació Pedagògica i Direcció de Centres Educatius. Grup de Recerca PSITIC.

El principal repte per a les persones del segle xxi és fer front a la incertesa. L’escola no pot romandre aliena a això. Més aviat al contrari, té davant seu l’enorme tasca de formar les joves generacions en noves competències fins a la data no prioritàries. En l’actualitat el món laboral, l’organització de les societats democràtiques i fins i tot la construcció de les identitats personals ja requereixen adaptabilitat, talent, imaginació, creativitat, col·laboració i valors. Com serà possible educar en aquesta perspectiva si no disposem de docents que creguin en això i dediquin les seves millors energies a aconseguir-ho?

El coneixement de la realitat docent, encara que no sigui homogènia a tot Europa, ens indica que existeixen, avui dia, diverses limitacions a l’escola per respondre a aquest futur. En alguns països, amb oportunitats laborals atractives per als professionals formats i amb iniciativa, és freqüent la pèrdua de talent a les escoles. Docents amb alt potencial abandonen els centres educatius, no suficientment atrets pel seu treball i missió docent. En altres països, amb mercats laborals menys dinàmics o cultures menys emprenedores, tot just hi ha desercions docents. En aquests contextos, encara més en èpoques de recessió, són nombroses les persones que intenten entrar a la carrera docent, sinònim de seguretat i estabilitat, però es produeix amb freqüència un cert “absentisme mental”, un patró comú del qual és la rutina i la repetició en els processos d’ensenyament-aprenentatge. O perquè el talent (de les persones) emigra o perquè el talent (de les persones) no s’expressa a l’escola, la veritat és que els sistemes educatius tenen dificultats per retenir i potenciar el talent i que aquest sigui la guia efectiva de l’educació.

El projecte Comenius RETAIN se situa en el centre d’aquesta preocupació. Les “noves” competències de creativitat, iniciativa i col·laboració no emergeixen en l’escola tradicional. I no són possibles sense docents innovadors, amb iniciativa, creativitat i compromís. Per això, les preguntes que van guiar aquest projecte compartit indagaven sobre la capacitat de l’escola a Europa per atreure, retenir i potenciar el talent i la capacitat d’innovació docent.

Com a punt de partida es va considerar que determinats models organitzatius i opcions educatives facilitaven la retenció i el desenvolupament de docents talentosos.  Des del punt de vista organitzatiu les “escoles que aprenen” (obertes a l’entorn, estratègiques i basades en processos col·laboratius) són un projecte i entorn d’aprenentatge per a tots —docents, alumnes, famílies, comunitat…— i es postulen com un model capaç d’atreure i retenir els millors professionals (Senge, 2002).

En el projecte van participar vint-i-cinc escoles dels cinc països/universitats implicades (University of Exeter, Regne Unit; Çukurova University, Turquia; Haute École de Namur, Bèlgica; University College SouthDenmark, Dinamarca; i Universitat Ramon Llull, Espanya). En una primera fase es van analitzar les opinions i percepcions dels docents sèniors, dels novells i dels equips directius (focus group) sobre l’emergència i  /o pèrdua del talent, la creativitat i la col·laboració a l’escola. Això va permetre analitzar aquelles qüestions comunes i més rellevants en cadascun dels països participants i en conjunt. Al seu torn, va permetre conèixer les necessitats i oportunitats presents en cadascuna de les escoles participants, informació fonamental per poder dissenyar i implementar posteriorment una sèrie d’eines orientades a optimitzar la retenció del talent.

Després d’analitzar les dades dels diferents focus group realitzats a les escoles, vam poder observar alguns elements comuns referits a l’abandó i a la pèrdua de talent.

En referència a l’exercici del rol docent, un dels principals motius que es manifesta és l’increment de tasques administratives, que comporten una dificultat afegida en el maneig del temps i la pressió per sobrecàrrega de treball. De manera general, els professionals opinen també que el contingut del seu paper ha experimentat grans canvis, majors exigències externes com ara l’atenció als nous escenaris familiars (parelles separades en conflicte, familiars que s’impliquen en excés o al contrari), necessitats d’actualització constant, etc. Davant d’aquest augment de les funcions del rol, els docents no se senten preparats per fer front a tan variades demandes que, en moltes ocasions, excedeixen el propi rol docent o fins i tot els seus propis recursos personals, cosa que inevitablement promou un augment de l’estrès laboral, de la insatisfacció i afecta la pròpia autoestima. Un altre dels motius als quals es fa referència és a experiències desagradables amb alumnes i famílies, i en la mesura que aquests conflictes romanen en el temps i es cronifiquen, els docents senten la necessitat de prendre distància, cosa que dóna lloc a l’aparició de burnout i a idees d’abandonament.

Quant als factors de l’entorn del treball que afecten la retenció del talent i la pèrdua de la creativitat, s’apunta una major necessitat de suport per part dels equips directius i es demana augmentar la participació, a més de la col·laboració entre companys/es de treball. Falten espais de discussió i debat compartit.

 

Tots aquests factors promouen, sens dubte, l’emergència d’estrès, sensacions de no arribar a tot i, com ja s’ha indicat, afecten la percepció tant de la pròpia autoeficàcia com de l’eficàcia col·lectiva; en síntesi, porten a una pèrdua del benestar laboral.

Amb l’objectiu de poder incidir en aquests aspectes, es van desenvolupar diferents eines, perquè les direccions de les escoles puguin treballar amb elles dins d’un enfocament “de baix a dalt”; és interessant remarcar que la direcció de l’escola ha d’estar preparada per treballar amb processos oberts, promovent la reflexió comuna entre les parts interessades i el diàleg crític.

Les diferents àrees temàtiques en què es distribueixen les eines pretenen donar suport a aquest propòsit (Per una revisió de les diferents eines desenvolupades pot consultar-se a http://www.retain-project.eu/local-material/  ). Cada universitat que integrava el projecte es va ocupar de desenvolupar eines vinculades a una de les àrees temàtiques que després havia de pilotar en les escoles del seu context.

La primera àrea temàtica que versa sobre la inclusió i la diferenciació se centra en com dissenyar i desenvolupar escoles, aules i activitats inclusives. Aquesta àrea també es focalitza en la creació d’un ambient de treball, on la col·laboració i el diàleg col·laboratiu entre les generacions de mestres siguin altament valorats, així com el diàleg i la col·laboració entre els professors i els pares. (Responsable Çukurova University, Turquia).

La segona àrea temàtica és la col·laboració amb el món exterior. Les eines creades aquí s’orienten a treballar les possibles maneres de donar suport i desenvolupar la col·laboració inclusiva amb altres agents i parts interessades (per exemple, les empreses locals i les comunitats locals al voltant de l’escola). (Responsable University College South Denmark, Dinamarca).

El tercer tema sobre la identitat professional proporciona eines que poden ajudar els mestres novells a construir la seva identitat com a professors i prendre decisions actives sobre com volen ser com a mestres. Les eines poden ajudar els mestres novells a ser conscients i crear els seus propis valors i la seva relació amb els alumnes. (Responsable Haute École de Namur, Bèlgica).

La quarta àrea temàtica tracta de la coconstrucció, el codisseny i la col·laboració, i les eines que es presenten aquí tenen com a finalitat estimular el diàleg constructiu entre mestres i altres actors dins de l’escola per desenvolupar iniciatives comunes i un compromís ampli. (Responsable University of Exeter, Regne Unit).

El cinquè tema sobre la gestió de l’estrès i la coplanificació inclou eines sobre com la direcció de l’escola pot treballar activament amb l’entorn de treball psicosocial dins de les escoles per tal de disminuir els factors que poden tenir un efecte negatiu en la salut del treballador. (Responsable Universitat Ramon Llull, Espanya).

A continuació es presenta el cas d’una escola de Barcelona en la qual es van pilotar dues de les eines dissenyades i els principals resultats obtinguts.

 

L’escola

Escola situada al centre de Barcelona. És una escola petita. L’equip directiu dirigeix l’escola des de fa tres anys. La gerència anterior solia treballar d’una manera molt més jeràrquica a l’hora d’emetre directrius i l’equip de gestió actual vol canviar aquesta cultura. Vol introduir un estil de gestió més participatiu en el qual tot el personal estigui involucrat en la formulació d’objectius i en l’assoliment de resultats.

 

Las evidències diagnòstiques

Després de la fase diagnòstica, es constata una feble presència d’un projecte d’escola compartit.

Tant des del col·lectiu docent (novells i sèniors) com per part de l’equip directiu es constata la necessitat de tenir una visió clara de projecte i, en l’actualitat, això és font de malestar i inquietud. Tot això genera una percepció d’estrès i desorientació, desmotivació i no saber on posar l’energia que són obstacles per al desenvolupament del talent docent.

 

Intervenció

Es van realitzar tres sessions de treball amb l’equip directiu entre el desembre del 2014 i el maig del 2015. En la primera es va donar feedback sobre els resultats de la diagnosi i es va treballar conjuntament per destacar aquells indicadors més rellevants. En la segona, es va explicar a l’equip directiu la proposta d’intervenció i les característiques de l’eina visió que es volia aplicar. Finalment, la tercera sessió de treball es va centrar en el procediment d’intervenció amb l’equip docent. Després d’analitzar els resultats d’aquesta primera intervenció, es va dur a terme una altra sessió de treball amb l’equip directiu (juny del 2015) per supervisar el pla d’acció elaborat a partir d’aquesta experiència i recollir informació sobre el seu impacte. Resumim a continuació el que l’escola destaca del treball realitzat amb l’eina visió realitzat: “Un punt de partida per poder definir-se com una escola i adoptar un enfocament més cooperatiu. La generació d’entusiasme i motivació per construir el futur de l’escola. La creació d’una visió compartida des de diferents punts de vista personals”. I com assenyala l’equip directiu: “Això va tenir un efecte satisfactori ja que tots els professors es van sentir escoltats, valorats i que formaven part del mateix projecte”.

Dins dels plans d’acció proposats, l’equip directiu va decidir seguir treballant sobre aspectes rellevants del seu projecte educatiu. Per això, per a aquesta segona fase de la intervenció (maig del 2016), es va proposar aplicar l’eina framework for collaborative dialoge (maig del 2016). La seva fonamentació teòrica es troba en la teoria de l’activitat (Bedny i Meister, 1997). Els objectius d’aquesta eina són donar suport a la reflexió crítica independent i proporcionar un marc per facilitar el diàleg col·laboratiu. Obre un espai perquè tant els professors novells com els més experimentats i els mànagers puguin aprendre els uns dels altres.

El diàleg promogut per l’ús del framework for collaborative dialogue impulsarà la coconstrucció, la col·laboració i el codisseny d’innovacions per a la pràctica i l’acompliment. La teoria de l’activitat ens recorda que hem de prestar atenció a les històries personals i col·lectives com a part d’aquest diàleg. El que està passant i el que podria passar de forma diferent es veuran influïts per aquestes històries.

Eina framework for collaborative dialogue adaptada a la intervenció a l’Escola Nausica

Imatges del treball realitzat per l’equip docent a partir de l’eina framework for collaborative dialogue

 

 

Els participants, pel fet de contribuir en els diferents focus de l’activitat (vegeu hexàgon) i dialogar sobre ells, evidenciaven algunes sinergies, identificaven noves activitats, però també sorgien algunes tensions i limitacions; aquestes últimes van ser contemplades com a palanques per a la creativitat i la innovació. Un aspecte clau de l’eina és que han de tenir lloc tant l’aprenentatge individual com el col·lectiu.

 

Resultats

Els resultats d’aquest treball van permetre situar els valors compartits del projecte educatiu de l’escola, les competències necessàries per desenvolupar la tasca, el model de persona que volen fomentar a l’escola, entre altres qüestions que seran els eixos de partida del projecte educatiu comú.

L’escola ha aconseguit promoure la reflexió i el diàleg crític-constructiu en l’elaboració del seu projecte (coconstrucció). Hi ha més claredat sobre cap a on volen anar com a escola, cosa que disminueix la confusió pel fet de promoure majors nivells de benestar laboral. És un escenari molt més propici per a la retenció i el desenvolupament del talent docent.

 

En conclusió, els primers resultats obtinguts amb aquesta intervenció ens fan pensar que l’aplicació de les eines dissenyades i pilotades en aquest projecte poden facilitar entorns escolars més participatius, reflexius, creatius… que estimulin el talent docent i contribueixin, així, a l’assoliment dels reptes educatius actuals a escala europea, que és l’objectiu final del projecte RETAIN.

 

 

Referències

Bedny, G. i Meister, D. (1997). The Russian Theory of Activity: Current Applications to Design and Learning. Mahwah, NJ: Lawrence Erlbaum Associates, Publishers.

Senge, P. (2002). La quinta disciplina. Escuelas que aprenden. Bogotà: Nor

 

Comments are closed.