Skip to content

Les dones pateixen més trastorns psicopatològics que els homes?

Dr. Josep Castillo

Doctor en Psicología. Profesor de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna, Universitat Ramon Llull.

Les dones pateixen més trastorns psicopatològics que els homes, en efecte. Aquest podria ser un primer titular sobre els resultats dels estudis epidemiològics realitzats a Europa els darrers anys (Wittchen et al., 2011). Si ens aproximem una mica més a les dades, observarem que en els trastorns ansiosos i depressius, que són els de prevalença més alta, la ràtio dona-home està clarament descompensada: per cada home hi ha 2.5 dones amb trastorns d’ansietat, n’hi ha 2.3 amb depressió, 2.1 amb trastorns somatomorfs i 2.0 amb insomni. En el cas dels trastorns de l’alimentació, la ràtio és encara més elevada: 4.5 en l’anorèxia i 8.0 en la bulímia. Per contra, hi ha més homes que dones amb trastorns psicòtics (1.2 homes per cada dona), consum d’opioides (1.4), de cànnabis (2.5) i d’alcohol (3.3), així com amb trastorn de la personalitat (2 homes amb trastorn límit per cada dona i 5 homes amb trastorn antisocial). A Europa,la taxa de suïcidis és entre 3 i 4 vegades més elevada en homes que en dones (OMS, 2014).

Com podem explicar aquestes dades? Eaton et al. (2012) proposen que les diferències de gènere en l’àmbit psicopatològic poden explicar-se a partir de la dimensió internalització-externalització. Les dones són més propenses a internalitzar, a sentir malestar i por, a rumiar els problemes centrant-se en les emocions negatives, més que a implicar-se en formes actives de resoldre’ls. Això explicaria la major prevalença de distímia, depressió, trastorn d’ansietat generalitzada, trastorn de pànic i fòbiesentre les dones. Els homes, per la seva part, tendirien a externalitzar els problemes, a actuar-hi, i per això presenten amb més freqüència trastorn antisocial de la personalitat i consum de substàncies. Potser aquesta majorpropensió a l’actuació també pot explicar la major taxa de suïcidis que s’observa en els homes.

La hipòtesi de les diferències en internalització-externalització és interessant, i podem afegir-la a altres hipòtesis de caràcter fisiològic, hormonal o genètic que trobem en la literatura científica sobre el tema. Però enles línies que segueixen vull referir-me als resultats d’investigació que apunten que les diferències homes-dones en la forma d’experimentar i expressar la psicopatologia s’expliquen millor per factors psicosocials i per la presència d’estils de socialització diferenciats en funció del gènere.

McLean iAnderson (2009) fan una revisió excel·lentde les possibles causes de les diferències homes-dones en la prevalença de psicopatologia. De manera significativa, titulen la investigació«Brave men and timid women? A review of the gender differences in fear and anxiety». D’aquesta revisión’emergeixen amb força els factors ambientals, en especial els associats a la criança, als processos de socialització. Les dones, per exemple, presenten més sensibilitat a l’ansietat i als símptomes somàtics que s’hi associen(palpitacions, pressió al pit, dificultats per respirar, tremolors, etc.), la qual cosapodria explicar-se perquè les dones reben més reforç positiu que els homes quan expressen queixes somàtiques. A més a més, l’educació i la criança de les nenes, en comparació amb la dels nens, promou menys sensació de predictibilitat i control sobre les pròpies vides, menys sentit d’autoeficàcia i de capacitatde solucionar problemes. La idea d’un espai públic amenaçant, perillós, per exemple, es transmet més intensament en l’educació de les nenes i les adolescents. En canvi, en el cas dels nois s’emfasitza més l’autonomia i la capacitat de controlar la pròpia vida. En estudis duts a terme en l’àmbit acadèmic, s’ha observat que el professorat tendeix a respondre més als nois que a les noies quan intervenen a classe, de manera que aquestes creixen amb l’experiència queles seves opinions i criteris tenen menys importància i menys impacte sobre els altres.

En el terreny de les emocions també hi ha diferènciesimportants. L’educació que reben les nenes (en comparació amb la dels nens) fa que percebin mésque les emocions negatives i les adversitats són difícils de gestionar, i que elles són responsables del benestar dels altres i de fer que les relacions interpersonals funcionin: aquests aspectes afavoririen el rumiament, procés que està present en diversos trastorns ansiosodepressius. Els estudis revisats per McLean i Anderson també posen de manifest que s’anima més els nois a exposar-se a estímuls temuts, a ser assertius i autònoms, a centrar-se en la tasca, mentre que en el cas deles noies es potencia l’atenció als estats emocionals propis, la dependència, les expectatives de protecció, la por i les conductes d’ansietat. Es parla més d’emocions amb les noies, i més de causes i conseqüències dels sentiments amb els nois. En les persones que pateixen ansietat social (fòbia social), són freqüents les conductes de submissió en les relacions interpersonals: doncs bé, com demostren Zimmerman, Morrison i Heimberg (2015), els homes amb trastorn d’ansietat social pateixen més vergonya que les dones amb el mateix trastorn. Per què? De nou les dades assenyalen qüestions associades a la socialització de gènere: s’accepta més fàcilment que una dona sigui submisa que no que ho sigui un home, de qui s’espera una actitud més dominant. Per tant, un mateix trastorn (l’ansietat social) provoca més sofriment en els homes, quesenten més vergonya d’allunyar-se de les expectatives socials.

El maltractament en la relació de parella està associat a la prevalença de trastorns ansiosodepressius, estrès posttraumàtic i alteracions en els estils de personalitat (Pérez et al., 2007). Segons la Macroencuesta violencia contra la mujer 2015, un 2.7% de les dones enquestades han patit violència física o sexual per part de les seves parelles o exparelles en el darrer any;un 9.2%,maltractament psicològic de control (gelosia, control i restriccions sobre la gent amb qui poden relacionar-se),i un 7.9%,maltractament psicològic emocional (insults, humiliacions, amenaces). L’estimació de la prevalença al llarg del cicle vital assenyala que una de cada vuit dones espanyoles (12.5%) ha patit o patirà maltractament físic o sexual per part de la seva parella, i que una de cada quatre (25.4%) ha estat o serà maltractada psicològicament. Els percentatges en el conjunt de la Unió Europea són encara majors: 22% de maltractament físic o sexual i 35% de maltractament psicològic. Quant patiment en tantes i tantes dones maltractades! I en els seus fills i filles. En el maltractament en la relació de parella, d’una freqüència colpidora, trobem una altrafont generadora de psicopatologia en les dones.

Quins altres factors psicosocials poden incidir en les diferències psicopatològiques entre homes i dones? Les tasques domèstiques i tenir cura dels altres recauen de forma majoritària (sovint totalment) en les dones, cosa que propicia experiències de sobrecàrrega emocional que poden generar problemes psicopatològics. En comparació amb els homes, les dones estan més sotmeses a estàndards de bellesa i a la consideració d’objectes sexuals. Ja des de petites, poden rebre una mirada que sobredimensiona la rellevància del cos: si la interioritzen, si l’assumeixen, s’incrementa el risc de patit trastorns depressius i de l’alimentació.

Fins aquí un ràpid repàs a la manera com els processos de socialització diferenciats en funció del gènere poden explicar per què les dones i els homes expressen de manera diferent el patiment. Tant per a la prevenció com per al tractament, és important que la psicopatologia com a disciplina i els/les professionals de la salut mental no descuidem les circumstàncies culturals i psicosocials de les persones que atenem. Entre aquestes circumstàncies, les característiques associades al gènere han de ser molt tingudes en compte, més encara quan el binarisme clàssic home-dona s’està ampliant cap a altres formes d’identitat i d’expressió de gènere.

 

Referències

  • Eaton, N.R., Keyes, K.M., Krueger, R.F., Balsis, S., Skodol, A.E., Markon, K.E., Grant, B.F., & Hasin, D.S. (2012). An invariant dimensional liability model of gender differences in mental disorder prevalence: Evidence from a national sample. Journal of Abnormal Psychology,121(1), 282-288.
  • McLean, C., Anderson, E. (2009). Brave men and timid women? A review of the gender differences in fear and anxiety. Clinical Psychology Review,29, 496-505.
  • Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad (2015). Macroencuesta Violencia contra la Mujer2015. Recuperat de:http://www.violenciagenero.igualdad.mpr.gob.es/violenciaEnCifras/estudios/colecciones/pdf/Libro_22_Macroencuesta2015.pdf
  • OMS (2014). Prevención del suicidio: un imperativo global. Recuperat de: https://www.who.int/mental_health/suicide-prevention/world_report_2014/es/
  • Pérez Testor, C., Castillo, J.A., Davins, M., Salamero, M., & San Martino, M. (2007). Personality profiles in a group of battered women: Clinical and care implications. Journal of Family Violence,22(2), 73-80.
  • Wittchen, H.-U., & Jacobi, F., Rehm, J., Gustavsson, A., Svensson, M., Jönsson, B., Olesen, J., Allgulander, C., Alonso, J., Faravelli, C., Fratiglioni, L., Jennum, P., Lieb, R., Maercker, A., Van Os, J., Preisig, M., Salvador-Carulla, L., Simon, R., & Steinhausen, H.-C. (2011). The size and burden of mental disorders and other disorders of the brain in Europe 2010. EuropeanNeuropsychopharmacology,21, 655-679.
  • Zimmerman, J., Morrison, A.S., & Heimberg, R.G. (2015). Social anxiety, submissiveness, and shame in men and women: A moderated mediation analysis. British Journal of Clinical Psychology,54, 1–15.

Barcelona, novembre de 2018

Comments are closed.